dimecres, 13 de març del 2024

PUIGLLANÇADA I TOSSA D'ALP

Finalment ha caigut una bona nevada al Pirineu Oriental i des de casa cada dia veig des de Vallter fins a la Molina, passant pel Puigmal una gran catifa blanca com feia temps que no es veia. De cop em dono compte que no cal somiar viure als Alps, quan neva, ja visc als Alps! A la plana tenim la neu a 1 hora en cotxe, falta només despertar-se, fregar-se els ulls i carregar els esquís per marxar. Li passo whats amb en Pito per tenir informació de primera mà, ja que, si jo veig la neu des de casa, ell la toca des del jardí. Dubtava si fer alguna ruta inèdita pels cims de sobre Nevà, baixant cap a Castellar de N'hug, o un Puigmal per la font de l'home mort, però em comenta que dilluns han fet la integral Molina-Masella tota amb esquís als peus. En Xevi també hi va ser diumenge, que ventava una mica, però segons em diuen dilluns encara es feia tot amb esquís. Dit i fet, també serà inèdit perquè hi ha un tram des del Serrat Gran fins a pistes que no l'he esquiat mai.


Surto d'hora que a la tarda haig de treballar, així que a les 8 del matí ja tinc els esquís als peus. Més o menys compto ser a casa a l'hora de dinar, ja allargaré o escurçaré la ruta en funció del temps. La neu està ràpida, així que m'estalvio d'obrir traça, no com a l'Ariège fa 15 dies que vaig suar de valent. Amb una horeta ja sóc dalt del Puigllançada sense haver tret esquís en cap tram, està ben carregat com feia temps. Menjo alguna cosa, trec pells i baixada cap a coll de Pal. Aquí la neu ha quedat ventada i irregular, esquio però no és la baixada espeterrant que vam fer amb en Joel fa una colla d'anys. Fa bon dia i un cop a la carretera torno a posar pells per pujar per Comaflorida, com aquella vegada que érem una bona colla i ens vam tirar per la pala del Serrat Gran. Avui també s'hauria pogut fer, tot i algun roc que treu el nas. Segueixo amb pells la petita baixada i remunto fins dalt la Tossa, gran mirador d'aquest racó meravallós que és el Pirineu. Pedraforca ben nevat, Cadí també. Porto dues hores i mitja, dubto uns instants si baixar o no a Comaoriola, doncs la tornada pot ser que em toqui fer el llimac una bona estona. Tot i això faig el pensament que ja m'ho trobaré, que avui és un dia d'aquells que no s'acaben mai, avall que fa baixada! Bona baixada per pistes fins a Comaoriola, on torno a calçar pells per pujar per les pistes negres de l'oest que avui estan tancades. Em toca bufar una mica i fer quatre-centes voltes maria, a part d'esquivar alguna zona carregada, per tal d'arribar altre cop dalt la Tossa d'Alp per la carena oest, una pujada que no havia fet mai, pecat, tenint en compte el fotímer de vegades que dec haver fet la Tossa. Pells fora i ara si baixada cap a la Molina, per la pista Barelona que està tancada. És ben sud i aquí ja corre algun llobarro, de fet el sol ja alt de Març transforma les pendents, així que esquio millor la part de baix. Torno a calçar pells per Torrent Roig a mig flanqueig, tot i que aquest torrent no m'ha agradat mai massa ni pel fons ni per mitja alçada...pins petits i joves, de tant en tant aquí baixen allaus. Arribo a dalt amb les últimes forces però acabo de fer fins el vèrtex per arrodonir els 2000 positius al gps, una efemèride com qualsevol altra. 

Ara sí només queda baixada directe als Alabaus, on arribo després de 5 hores i mitja, poc més de 23 km. Bon dia, bona jornada, bona neu, avui sense companyia, però l'esquí de muntanya en solitari, salvant les distàncies, té una part de l'escalada sense corda, l'absoluta llibertat i el ple compromís. No ho dic per avui, en un entorn urbanitzat com són les pistes de la Molina i la Masella, però si que mentalment em traslladava a altres sortides realtizades en solitari, potser barreja d'inconsciència i d'anhel. 

Al final ha sortit una travessa maca, d'aparcament (Alabaus) a aparcament (Coma Oriola) i tornada.

 Samuel

diumenge, 10 de març del 2024

RASOS DE PEGUERA

Comença el mes de març i tornen les nevades al Pirineu. De fet gener i febrer són mesos secs a les nostres contrades, així que tampoc ens ha d'extranyar haver d'esperar fins a març per tenir una bona regada. Feia temps però que no plovia de forma tan extensa un quantitat destacable, 50 litres per m2 a bona part de Catalunya, com ho ha fet aquest dissabte. Al Pirineu no ha estat menys i això és gruixos de 50-70 cm arreu. Diumenge hi ha bona previsió, però nosaltres tenim concert infantil a Sallent, així que mentre les nenes assajen al matí el nostre radi d'acció es limita a Rasos de Peguera. No és lloc de grans pendents, però no hem d'oblidar que aquí es van fer les primers esquiades. Així que a les 9:30 després de deixar les nenes pugem direcció Rasos amb l'esperança de poder aparcar. Al final ens en sortim prou bé, però en canvi el dia està boirós, aquí no sortirà el sol en tot el matí!
Fem una versió retallada de la clàssica sortida que ja vam fer amb en Xevi fa tres anys. Sortim per la pista direcció a les antenes o Torreta dels Enginyers, cim que té les millors vistes de Rasos (tenint en compte que la resta de cims són dins el bosc tupit. Avui però la boira no ens deixa contemplar la vista, que hauria estat formidable amb el tou de neu que hi ha. Sense treure pells planegem altre cop fins al pla i pugem per dins al bosc fins als Rasos de Baix, on podem treure pells i baixar per l'antiga pista o tallafoc que et deixa al coll. Tornem a posar pells i remuntem fins la carena, per ara sí baixar per una de les pistes de l'antiga estació, que et deixa a la cota de la pista que porta a Fumanya. Tornem a calçar esquís i pugem fins la cota 1926 on hi ha el remuntador nord, per baixar la que devia ser la millor pista de Rasos, totalment nord i amb bona pendent. Calcem pells per últim cop, i com que les de la Gemma no enganxen gaire i s'hi fan pans, fem intercanvi d'un esquí i pugem tots dos amb un esquí canviat, així anem millor. Arribem a la creu de l'aparcament i ara només queda baixar fins al cotxe.

En total tres horetes de paisatges nevats, un dia fred però no ventós, d'on han sortit gairebé 10 km i +500 positius. Ara toca espavilar-se, per ser a les 15:30 dins el Teatre de Sallent, on aparquem just 20 minuts abans, temps suficient per fer uns espaguetis amb ou ferrat i salsa tomàquet!

Que comenci el concert!

 Gemma i Samuel

dissabte, 2 de març del 2024

PIC DU PAS DE CHIEN, PIC DE MILLE ROQUES, AVANTCIM PIC LLAUSÈS

En Joel ja tenia marcat al calendari aquest cap de setmana, així que hi vam fer forat, com també l'Edu que ja li tocava trepitjar neu. A mesura que s'acosta el cap de setmana la previsió es va complicant, deixant pràcticament divendres com a únic dia bo, així que canviem de plans i ens oblidem de fer gaires quilòmetres amb cotxe, anirem a l'Ariège, a la reserva dels "esquiadors apatxes", el meu estimat graner on mil rutes queden per fer. Aquest cop toca tirar de somnis pendents, com la ruta dels Pics du Pas de Chien i Mille Roques, que vaig fer fa sis o set anys amb la Fina i en Roger caminant. Ja llavors els hi vaig portar per explorar possibles rutes hivernals, però s'havia quedat a la bodega com els bons vins, pendent d'una gran ocasió. Dimarts i dimecres ha caigut gairebé 1 metre a la zona, així que la nostra màxima preocupació és si podrem arribar amb la furgo al punt de sortida, a 1000 msnm.
A mesura que ens anem acostant veiem que ens han traçat amb paral.lex una horitzontal blanca a cota 1000 m, perfecte, just per tenir la carretera neta i calçar aviat. Carreguem trastos, la idea inicial era fer nit amb refugi, però el temps no sembla acompanyar per aprofitar el dissabte així que farem una tirada. Comencem la pujada ja amb neu i amb els esquís a l'esquena per no mullar les pells, però cap a 1200 ja posem esquís, doncs està tot ple de matons i flams, això ja és de bon esquiar. De fet som tres, avui hauríem pogut ser vint-i-tres, ja que suem fort la cansalda obrint traça fonda. Arribem al refugi passades dues hores d'intens treball. El paisatge és marevallós. No és digne de comparacions amb altres paradíssos hivernals del món, seria un menyspreu que no mereix l'Ariège! Això és "el paradís". O qui s'imagina el paradís hivernal ple d'instgrames i twiteros? No, aquí només piula l'isard.

Mentre em vaig retrobant amb l'Ariège, anem pujant, sort de l'Edu que ara s'ha posat al davant i en mode retrac va obrint traça. Arribem a sota el coll força carregat i el pugem per l'est esquivant la cornisa, ja hi baixarem després. Un cop al plató somital, al cementiri dels francs, grans vistes als cims que volem fer, carregats de neu. Miro de reüll el Bezé, serà el segon cop que passant per aquí el descarto, anem massa cansats obrint traça per pujar-lo, això que té una pala sud esplèndida i uns racons nord-est per llepar-se els dits. Hi haurem de tornar, vés a saber si d'aquí sis o set anys. Seguim amunt per la pala fins al Pic de Mille Roques, on arribem amb un fred ben viu, tinc els dits glaçats i per més que m'abrigo noto el fred. Foto de cim i resseguim la carena amb pells fins al Pic du Pas de Chien, amb grans vistes de la zona, força carregada de neu.

Pells fora i avall per la pala nord, que la trobem força bé per lo poc resguardada que està. El plató del cementiri dels francs és immens, i el Bezé, evidentment quedarà per una altra ocasió, hi tenim 30 o 40 minuts de pujada obrint traça i encara ens queda un bon fart de baixada.
Baixem per bones pales de neu pols fins que arribem a 1900, on la vall s'ajeu i planeja. Encara llisquem força, pensàvem que aquest tram seria dur, però arribem fins al refugi a 1600 encara amb algunes esses. aquí si que ja toca descans, i amb la talonera descalçada anem baixant fins entrar al bosc, on trobem una traça de raquetes que ens ha seguit avui al matí. Baixem força avall fins més o menys 1300, on descalcem esquís per no xafar-ho tot. I a bon ritme ens platem a baix la furgo després de gairebé 8 hores de jornal, gairebé 19 km i poc més de +1500 de pujada. Han passat anys, però finalment hem pogut esquiar el Pas du Chien. Ara tocarà buscar-li lloc al Bezé, s'ho mereix.

Recollim trastos i veient que encara som a temps a una remullada als banys d'Ax, tarifa d'última hora, ens anem a relaxar fent xup-xup amb aigua calenta, que demà encara farem alguna cosa. Devorem una pizza i a dormir a l'Hospitalet près l'Andorre, doncs demà no sabem ben bé per on tirarem. 
Dissabte ens llevem veient que la previsió cap al nord no és tant dolenta com a la frontera, on el vent bufa fort i està tapat, així que recordo que a Ascou hi ha una vall ben maca d'esquiar. La vaig fer fa un parell d'anys pujant el Pic de Ballbonne, però em va quedar pendent el Pic des Llausès i també el Roc de Bragues. Cansats d'ahir, avui no volem pas fer la gran ruta, i ens fixem amb el Roc de Bragues sense descartar el Llausès. Sortim de 1300 amb un bon tou de neu, amb encara alguna ullada de sol. Avui se'ns ha avançat un grup que obra traça, perfecte perquè ahir ja vam fer la nostra feina.
Anem seguint direcció sud per aquesta vall nord, carregada com mai de neu. Al coll s'intueix que venta, però entra ullades de sol i traça feta avancem a bon ritme, no pas el d'ahir. Quan sortim del bosc ja veiem els quatre que van davant nostra, obrint una bona traça. Nosaltres anem pujant sense avançar-los, fins que arribem pràcticament al coll, amb vistes de la Dent d'Orlú que també està molt carregada.

Quan som sota el cim, dubtem entre anar cap al coll de les Euges a l'esquerra i fer qualsevol cim de l'esquerra de la carena o seguir el grup de quatre que s'enfilen per una pala-canal que porta directe a la cresta final. Probablement amb una falsa sensació de seguretat els seguim i ens enfilem darrera seu, això sí, deixant un bon espai entre nosaltres per si de cas. Arribem al collet amb força vent poc després del grup de quatre i allà ens mirem les pales est i la pujada fins al cim. Estem tots set en aquest coll decidits a seguir amunt per la carena. Deuen quedar 30 metres de desnivell, el cim fa 2208 i som a 2180. Just quan encarem els esquís per pujar per l'aresta, no havent avançat en Joel ni 2 metres, llisca una placa de vent tova, que trenca des del collet on som fins més enllà del cim. En Joel para 30 metres més avall, mentre els altres sis mirem la neteja que hi ha hagut...el Pic de Llausès el deixem per una altra ocasió. Traiem pells i baixem esquiant fins on és en Joel. Els quatre francesos baixen i marxen direcció al Pic de Balbonne i nosaltres baixem direcció al llac, ja remuntarem per darrera. El dia s'ha anat espatllant en tots els sentits, ara toca menjar, abrigar-se i tornar al coll de les Eugues.

La porta deu haver quedat oberta i els últims metres manxa un vent de valent, travessem i amb pells baixem fins a resguard, on ens equipem i baixem la vall nord, bones pales de neu però que amb sol haurien estat millor. La baixada del bosc és ràpida, doncs es pot fer tot amb esquís i ens plantem al cotxe a les dues del migdia, havent més que aprofitat el dia, poc més de 13 km i +1200 m, havent-nos estalviat de fer servir la pala. En hem guanyat un bon entrepà per dinar a Puigcerdà!
Edu, Joel i Samuel