dissabte, 11 de març de 2017

GRA DE FAJOL PETIT



Ahir m'en vaig anar a dormir amb la intenció de fer la pala sud del Costabona i poca cosa més, volia fer matinal i ser d'hora a dinar a casa i tampoc tenia ganes de cansar-me molt. Però també anava pensant alternatives que m'engresquessin fort, tot comptant que potser estic aprop de tancar temporada aquest any perquè cada dia la panxa de la Gemma està més a punt d'explotar!!!

Fa un parell d'estius vaig fer una matinal corrent a la zona del Balandrau, pujant el Torreneules per la carena i baixant per la vall. A mesura que m'acosta a Sant Pau de Segúries ja començo a mirar a quina cota està la neu en cas que m'atrevís a fer-ho... però per altre costat em frenen els +1700... a l'estiu van ser 4 hores de molt bufar, ara tampoc seria menys encara que baixis esquiant, ningú regala res... i la carena des de coma de Vaca per pujar el Torreneules a l'hivern és un bon repte... potser millor compartir-lo i no avui que vaig sol... així que em salto el trencant de Tregurà tot anant direcció a Setcases per fer el pla inicial. Abans però també m'he mirat com està de neu la vall del Catllar, molt allavosa i que algun dia vull baixar. Amb aquestes calorades està tot molt assentat, seria bon dia... però un cop a baix hi ha molta feina de bosc per sortir o per la carretera o desnivell per tornar a la pista... marremiauuu... continuo cap al Costabona, no sense abans deixar anar alguns pensaments sobre la pala-canal est del Gra de Fajol petit, que fa quinze dies ens vam mirar prou bé amb en Miquel. Algun dia s'haurà de fer. Com també s'haurien de fer dues canals que baixen de la cresta del Pastuira, estretes però estètiques i de pendent sostingut, ideals per fer amb neu assentada doncs a dalt hi ha una bona zona de càrrega... segurament avui hauria estat bon dia també.

Mentre vaig rumiant de cop em topo amb la barrera als morros a la pista que puja sota el Costabona... l'han tancat just aquesta setmana!!! Les nevades han deixat neu a les arreconades i ara es veu que no es pot passar. M'acaben de pendre la cartera!!! Ja m'he passat el trencat de Tregurà!!! Rumio... no em motiva gaire anar a Vallter, la majoria de cims els tinc ben trepitjats... ep! No! Si fés la pala canal del Gra de Fajol Petit pujaria aquest cim amb esquís que a l'hivern no el tinc fet! Cop de volant i cap a l'aparcament inferior de Vallter.


Calço esquís que deuen ser dos de nou, vaig pujant amb la idea al cap, però no vull anar pel coll de la Marrana i fer el Fajol gran... vull anar directe al petit. Vaig sol i no em ficaré pas a les canals típiques, però just al costat del camí d'estiu de baixada surt una canal ample que s'estreny al final i que no té massa pendent. La neu està al punt. Calço grampons i amunt. Em faig un bon fart de bufar, doncs el desnivell passa ràpid quan puges escales... no es que segueixi traça però és que per pujar una canal no hi ha altra manera que tot de dret! Arribo dalt prou d'hora i continuo fins dalt el Fajol petit just quan baixen els primers. Ja he pujat amb la idea que si no veig clara la baixada torno pel mateix lloc. Abans d'esmorar però trec al cap a mirar la sortida... mmm... la neu al punt i puc sortir amb els esquís del mateix cim! Ja esmorzaré a baix! Ara és el moment. Pells fora i avall!!!

Molt bona neu i al punt per baixar aquesta pala-canal que tan estètica és quan puges amb el cotxe a Vallter. Un cop a baix, poso pells, m'allunyo de sota la canal fins agafar el camí de pujada i allà esmorzo. Després més pells i a les 11 al cotxe! Canal de pujada, canal de baixada, 700 m de desnivell directe i constant... diria que és de les baixades sostingudes mes llargues de la zona​... tot plegat molt content si aquest fós el fi de temporada... i sinó esperem la pròxima!

Samuel

diumenge, 26 de febrer de 2017

PIC DE SERRE GALLINIÈRE


Aquest any que no em va massa bé anar cap a l'Ariege i més aviat faig sortides prop de casa la meteorologia i les nevades són favorables, doncs el Pirineu Oriental és dels llocs on més ha nevat i curiosament tampoc ha ventat massa. De fet sí que ho ha fet, però les nevades han estat de neu humida i pesada que no s'arrenca tan fàcilment. Això fa que hi hagi sortides i sortides per fer ben aprop de casa...vaja petroli a poc més d'una hora de casa. Entre moltes altres sortides que tinc al cap i que segurament no faré, aquesta em rondava de feia temps. Anar fins el Pic de Serra Gallinière i baixar per una petita vall suspesa més al nord de la principal oest-est. El diumenge farà bo, tant com dissabte però potser una mica més de calor que estovarà més les cares asolellades i encetarà així la temporada de neu primavera.


Sortim a dos quarts de nou de l'aparcament superior de Vallter i una mica com pilot de fletxes disparades sense afinar l'arc anem direcció al coll de xemeneies, cadascú per on més li plau. La pujada fa estona que li toca el sol, sort!!! Està dura però el cantell mossega. De totes maneres posem ganivetes doncs és una pala molt oberta que en cas de relliscada el nou bowling de Vic es quedaria curt...Arribem dalt no sense esforçar-nos i acabem d'arribar al Pic de la Dona. Potser no feia falta anar-hi, però també fa temps que no m'hi passejava amb esquís i sempre val més "pájaro en mano que ciento volando". A partir d'aquí traiem pells i provem de baixar una mica cap a l'oest en comptes de fer-ho tot per la carena. Miau, la neu aquí encara està dura-crosta...no val la pena esquiar-ho. Tornem a posar pells i enfilem de dret cap al Serre Gallinière. Aprofito per mirar-me bé també les pales que baixen al circ. Té un bon desnivell, amb una pendent semblant a la nord del Bastiments. Mentre ho mirem una colla s'hi llancen i podríem dir que ensopeguen neu pols però no seria just, doncs no és la sort el que els ha portat allà, han estat una bona estona inspeccionat la millor entrada i la millor zona i l'han trobat. La recompensa no es fruit de la sort, ho és de l'esforç, per bé que al poc treballador sempre li semblarà que l'atzar afavoreix els altres.


Nosaltres potser no som tan treballadors, però el nas encara ensuma bones pales. La cara est que baixa del Pic de Serre Gallinière és una divertida successió de pales amb neu crema-primavera que ens fan les delícies de la sortida i potser injustament ens apugen l'autoestima en veure com ensenyem les soles dels esquís a cada gir...però diguin el que diguin, la neu primavera és molt divertida d'esquiar!!! Arribem fins a baix la vall, just al costat del refugi de l'Alemany, on hi ha la cabana privada de pastors. Seguim baixant una mica més fins al torrent on tornem a posar pells per enfilar la vessant oest de davant nostre, i així tot carenajent tornar al Roc de la Portella i d'aquí al cotxe passant pel coll de Mentent. Aprofitem però per fer el modest cim dels Portells Tancats, abans que la carena es precipiti ja sobre el poble de Mentet. Probablement per la vall que hi ha a la nostra dreta més tancada i ombrívola que la principal arribaríem esquiant fins a sota el poble mateix.


Una última foquejada fins l'últim cim i ja traiem pells per baixar per bona neu altra cop cap al cotxe. En total deuen haver sortit uns 12 km i uns 1100 per una zona poc concorreguda aquest últim diumenge de febrer...però no som els únics que ho coneixem, doncs aquí i per aquesta zona hi ha molt traçador ocult!!!

Miquel, Fina, Xevi, Joel i Samuel

dissabte, 18 de febrer de 2017

NÚRIA TRES COLLS - Pic Finestrelles


Molts anys perseguint les condicions idònies per fer aquesta magnífica volta i em costava trobar el dia. No és que durant els últims 10 anys no hi hagin hagut condicions...però potser han caigut en dimarts, o en dijous i si algun dissabte o diumenge ha estat tant immaculat com el d'avui m'ha passat per alt!!! Així doncs costava trobar un cap de setmana després d'una nevada abundant i sense vent però amb bon temps al Pirineu oriental, no som a la Vall d'Aran. En canvi aquest em va semblar que seria l'adequat...potser fins i tot massa neu. 

Amb en Xevi F. ja ho teniem emparaulat feia dies, però després de la ruta de la Vall d'Aran que ens va regalar en Xevi V. l'any passat, vaig pensar que aquesta seria del seu agrat. Al final també s'apunta l'Albert, que amb l'split i la motxilla ben carregada no fa pas gens el "ronso" i no sé pas com s'ho ha fet per seguir a bon ritme...comptant que li toca re-obrir la traça...


Agafem el primer cremallera des de Ribes i calcem esquís a quarts de nou. Pensàvem trobar algú fent la volta o que hi hagués traça i ni rastre dels "skimo". Ens trobem la vall de Núria ben carregada de neu, en algunes zones solelles sembla que el gruix és menor, però quan veiem els rètols que fan ben bé dos metres colgats fins dalt calibrem el gruix real que hi ha. Enfilem cap al Finestrelles, no ens fiquem dins la coma el tram final sinó que ho fem per la carena doncs està molt carregada i d'entrada no ens ha donat confiança. Més amunt veiem que per la part solella segurament hauríem pujat bé. Tardem gairebé dues hores a fer el cim de Finestrelles, ja que hem fet un bon tram amb grampons perquè la neu estava endurida, potser hem sigut massa matiners...Un cop a dalt, pells fora i avall per un primer tram de neu pols seca genial, després alternem amb trams més compactada i fins que no tornem a veure el sol no trobem altre cop bona neu, fins arribar al fons del Pla de Beguda, avui tot molt carregat, ple d'onades i canalons.


Ja veiem el coll que dóna accés a la Coma de l'Infern, també tot molt carregat, però ara la neu la veiem més assentada, de fet el sol d'aquesta setmana l'ha anat compactant i el mantell no es veu llis, sinó arrodonit per les formes del terreny... Enfilem amb esquís fins dalt el coll i ja veiem la baixada que ens espera. Vista la primera baixada que tot i ser nord era millor anar per les cares solelles, aquí dubtem de la qualitat i al final disfrutem de valent amb aquesta neu pols. De fet aquesta petita vall tan encaixonada et porta a la memòria altres racons més llunyans. No sembla tampoc el Pirineu Oriental, tenim canals i parets per tots costats. Seguim baixant amb bona neu fins al fons per anar a buscar el llac de l'Estanyol i tornar a calçar pells per tercer cop. Ara comença una llarga pujada fins el coll Bernat sota el Noufonts, també tot molt espectaular i carregat de neu...a voltes ens sembla estar fent una travessa pel Pirineu occidental, a voltes fins i tot llocs més remots. Arribem al coll gràcies a la gran traça "made in Xevi" i un cop allà veiem també com el flanqueig del Noufonts, normalment glaçat o pelat, avui està ben carregat. Jo aquí ja tenia la idea de treure pells i fer una última baixada i un quart canvi de pells, així que després d'entrar fins menys de mitja pala, pells fora i avall altra vegada!!!

Tornem a calçar i ara ja veiem que per agafar el cremallera de les tres hem de volar!!! L'Albert i en Xevi V. baixen a fondo...a fondo vol dir a fondo...qui els ha vist esquiar-surfejar ja ho sap...en canvi en Xevi F. i jo hem de pedalar fort sinó volem quedar-nos sense cremallera!!!

Arribem a baix tots junts amb 10 minuts de marge...en total 6:30 h, uns 18 km i uns 1700 de desnivell, no està malament i amb un somriure d'orella a orella tornem cap a casa falta gent. 

Fins la pròxima!


Albert, Xevi V., Xevi F. i Samuel