divendres, 12 d’agost del 2005

VIGNEMALE

Petit Vignemale, Espalda Chausenque, Punta Chausenque, Pitón Carré, Piue Longue, Pic du Clot de la Hount, Pico Cerbillona, Pic Central, Montferrat

Escrit per Jordi Juvanteny

Pequeño Vignemale (3032 metros)
12 AL 15 d'Agost de 2005

Asenció al Petit Vignemale sortint des de el Pont d'Espagne i fent nit al refugi de les Oulettes de Gaube tot contemplant la impressionant cara nord del Vignemale. Acabarem el dia al refugi de Baysellance fent un vivac tot preparant-nos per pujar al Pique Longue l'endemà.

Primer dia:
Pont d'Espagne - 1.496 metres
Refuge des Oulettes de Gaube - 2.151 metres - 2h

Segon dia:
Refuge des Oulettes de Gaube - 2.151 metres
Col des Hourquette d'Ossoue - 2.734 metres - 1h 30'
Petit Vignemale - 3.032 metres - 2h 15'
Col des Hourquette d'Ossoue - 2.734 metres - 2h 45'
Refuge de Bayssellance - 2.651 metres - 3h

Desnivell: 1.536 metres
Distància: 12 km

Feia molt temps que teniem ganes d'anar al Vignemale i per fi vam posar fil a l'agulla i ens vam decidir anar-hi. Després d'un estiu ple de tres mils arriba l'hora d'anar al massís del Vignemale. Degut a la gran distància del desplaçament amb cotxe des de Osona i a la llarga aproximació del Vignemale pel Pont d'Espange dividim la sortida en 4 etapes. El primer dia es tracta d'arribar al Pont d'Espagne i pujar fins al refugui de les Oulettes de Gaube i contemplar la cara nord. L'edemà pujarem cap al refugi de Bayssellance i farem el Petit Vignemale. El tercer dia des de Bayssellance pujarem al Pique Longue fent el màxim de tres mils possibles i tornarem a baixar a Bayssellance, i per acabar l'últim dia anirem de Bayssellance al Pont d'Espagne i cap a casa. Arribem al Pont d'Espagne des de Cauterets i el primer que ens trobem és un aparcament enorme per capacitat per uns 1.500 cotxes de pagament esclar. Ens pensavem que hauriem de vendre l'equip de muntanya per pagar el tiquet ja que li haviem de deixar 4 dies però finalment el tiquet per 4 dies ens va costar 6 euros. Creues l'edifici de l'aparcament i comences a caminar cap al llac de Gaube. Aquest indret està ple de turistes. Gent de totes les edats que pugen fins al llac, inclús hi ha un telecadira que ti puja. Realment els francesos saben treure molt més profit dels parcs naturals. Abans d'arribar el llac ja veus el Vignemale, la primera impressió es magnífica. Al llac hi ha moltíssima gent, ets sents estrany i tot carregat amb la motxilla amb tot el material, si et proposes saludar cada vegada que et creues amb algú tens bastants números de quedar afònic :) El camí realment no té pèrdua. El tram del llac al refugi ja no trobes tanta gent, aquí el camí s'enfila més fins arribar a una gran cascada. Després el camí ja va planejant fins arribar al refugi. Abans d'acabar-hi d'arribar fas una petita pujada i la cara nord del Vignemale et mostra tota la seva esplandor. Sensacional, el corredor de Gaube, el Pique Longue, el Petit Vignemale, el Clot de la Hount, quina muralla de roca, més de 1.000 metres de paret vertical davant teu. Ha valgut la pena venir pel pont d'Espagne, sense cap mena de dubte. Ens aquests moments som 4, falten dos companys que arribaran més tard ja que no han pogut marxar abans, arribaran a les 12 de la nit al Pont d'Espagne i faran tota la pujada fins al refugi de nit arribant a les dues de la nit al refugi. Sembla un miracle que no hagin atrevassat el llac pel mig :)
L'endemà al matí sortim sense preses ja tots 6 cap al coll de l'Hourquett. El camí és molt marcat i fresat. A mesura que guanyes alçada tens mes bones prespectives del corredor de Gaube. Amb unes quantes llaçades arribem al coll i veiem que la jornada acabará d'hora ja que el refugi de Bayssellance està a tocar. Deixem les motxilles al coll i comencem els 300 metres de desnivell que ens falten fins al Petit Vignemale. La pendent és dreta però no presenta cap dificultat. El cim és força penjadot, i al davant veiem la cresta que va cal al col des Glaciers i cap a la Punta Chausenque i posa els pèls de punta. Hi ha un bon pati a banda i banda. També podem veure que la glacera d'Ossoue està bastant oberta i presenta moltes esquerdes.
El descens del cim fins al refugi de Bayssellance és molt ràpid i de seguida i som. Busquem un bon lloc per vivaquejar ja que haurem de fer dos vivacs. Des de el refugi hi ha una molt bona vista del circ de Gavernnie i la Brecha de Rolando. Els dos refugis tenen molt bones vistes. Aquest dia un company nostre ha sortit des de el cantó de Gavernnie amb la intenció de fer tota la cresta del Vignemale des de el Gran Tapou fins al Petit Vignemale i em quedat que vindrà al refugi per sopar i que passarà la nit amb nosaltres. Evidentment això no està a l'abast de gaire gent i s'ha d'estar molt ben preparat tan físicament com psicològicament.


Efectivament abans de sopar ens arriba el nostre Skyrunner destrossat. Ha fet 15 dels 16 tres mils, només s'ha deixat el petit Vignemale perquè ja estava fart de crestes, de grimpades i de desgrimpades, fins i tot a fet les agulles del Clot de la Hount que més perdudes no poden estar, ha desgrimpat llocs on està equipat per fer rappels, i per acabar-ho d'arrodonir ha baixat la gelera d'Ossue amb les bambes de correr. Increïble. És curiós però entre tots ja els hem fet tots, ell 15 i nosaltres el Petit Vignemale ;) Anem a dormir ja que a l'endemà ens toca a nosaltres pujar cap amunt a les crestes del Vignemale.
Pique Longue (Vignemale) (3298 metros)

Ascenció al sostre dels pirineus francesos sortint des de el Pont d'Espagne passant pels refugis de les Oulettes de Gaube i de Bayssellance. S'aprofita l'ocasió per fer uns quants cims més de la corona. Sempre s'ha dit que el Vignemale és una muntanya dels Alps encaixonada al Pirineu, i la veritat és que quan remuntes la vall de Gaube i arribes al refugi de les Oulettes t'adones que és una afirmació del tot encertada.


Tercer dia:

Refuge Bayssellance - 2.651 metres
Inici glacera d'Ossoue - 2.750 metres - 1h 15'
Pique Longue - 3.298 metres - 3h
Col de Cerbillona - 3.200 metres - 3h 45'
Pic du Clot de la Hount - 3.289 metres - 4h
Col de Cerbillona - 3.200 metres - 4h 15'
Cerbillona - 3.247 metres - 4h 30'
Col Lady Lyster - 3.200 metres - 4h 45'
Pic Central - 3.235 metres - 5h
Col Lady Lyster - 3.200 metres - 5h 15'
Final glacera d'Ossoue - 2.750 metres - 6h
Refuge Bayssellance - 2.651 metres - 6h 40'

Desnivell: 1.230 metres
Distància: 9 km

Quart dia:

Refuge des Bayssellance - 2.651 mteres
Hourquette d'Ossoue - 2.734 metres - 30'
Refuge des Oulettes de Gaube - 2.151 metres - 1h 30'
Pont d'Espagne - 1.496 metres - 3h

Desnivell: 83 metres i -1.238 metres
Distància: 11 km

Ens despartem d'hora al matí del nostre vivac aprop del refugi de Bayssellance per anar a esmorzar i preparar-nos per pujar per fi al Pique Longue. Ja portem dos dies a la zona, el dia abans vam fer el camí entre els refugis de les Oulettes de Gaube i el de Bayssellance tot pujant al Petit Vignemale (3.032 metres). Després d'haver esmorzat ens despedim del nostre company que ja torna cap a casa després d'haver fet en en solitari 15 dels 16 tres mils del massís en un sol dia (veure crònica del Petit Vignemale) i ens posem en marxa.
Tot sortint del refugi em de perdre alçada per encarar-nos cap a la glacera d'Ossoue. Es perden uns 200 metres ben bons de desnivell. Abans de passar per les coves mes inferiors ja girem i comencem a guanyar alçada, no si acaba pas d'arribar a aquestes coves. Aquí el desnivell es guanya ràpid, el camí no és gaire evident i t'has d'anar guiant per les fites fins a la llengua de la glacera. No trobem el gel fins a uns 2.750 metres d'alçada. Aquest camí a la tarda es converteix en una autèntica cascada d'aigua com vam tenir ocasió de comprovar. Un cop arribem a la glacera ens calcem els grampons i cap amunt. Aquesta és la part més dreta de la glelera, s'ha de remuntar la llengua del glaciar on ja no hi ha neu i vas caminant sobre el gel. Aquí els mapes indiquen que el camí passa pràcticament per sota del Montferrat, però realment el que és més aconsellable és anar tirant cap a la dreta tot situan-te cap a sota del Petit Vignemale, ja que si pujes de dret travesses ben bé pel mig de les esquerdes que és el que ens va passar a nosaltres. Després de patir un petit susto quan un company nostre queda parcialment enfonsat en una esquerda que no es veia arribem ja a la traça clara i marcada que remunta tota la glacera. Realment s'en fa molta via un cop arribes a la traça, aquesta és molt evident i et porta de dret cap a la base del Pique Longue. Un cop aquí ens treiem els grampons i comencem la grimpada fins el cim. És una grimpada llarga però fàcil en bona roca. El més perillós és les pedres que puguin tirar la gent que tens per sobre i les que puguis fer caure tu. Però si es va amb compte es pot evitar de fer-ne caure.

Un cop al cim les vistes són espectaculars. Tota la corona del Vignemale des de el Petit Vignemale fins al Montferrat en primer terme. Cap a l'oest el Balaitous, els Infiernos, el Gran Fache i el Midi D'Ossau. A l'est el massís del Neuville i el Pic du Midi de Bigorre. Al sud-est el circ de Gavernnie i la brecha de Rolando amb el Monte Perdido per sobre de tot. En la mateixa direcció però ja més a l'horitzó s'observa clarament el Posets, el Perdiguero (fa 7 dies hi erem) i l'Aneto. Comencem el descens de nou cap a la glacera, parant molta atenció a no tirar pedres, com passa sempre, més complicat baixar que pujar. Un cop de nou a la glacera ens dirigim cap al coll de Cerbillona. Hi arribem amb un tres i no res. Aquí passem per sota de les tres coves Russell. Un cop al coll comencem a pujar cap al Clot de la Hount, el segon pic més alt del massís. Aquí no s'ha de grimpar tan com en el Pique Longue però l'aresta és força aèria però sense dificultat. Un cop al cim obsrevem les dues agulles inferiors i no sabem pas com s'ho va fer el nostre amic el dia abans per anar-les a buscar, realement nomes estan reservades a col.leccionistes.
Un cop de nou al coll continuem la cresta ara cap al Cerbillona, sense dubtes el cim més fàcil del dia, és puja sense posar les mans a terra. Des de el cim veiem la cova que hi ha just a sota el cim del Pique Longue que no l'haviem vist mentre l'havíem pujat. Aquí també hi ha una agulla, aquesta però a diferència de les dues del Clot de la Hount com a mínim surt al mapa però també és territori exclusiu a col.leccionistes. Continuem la cresta cap al coll Lady Lyster sense cap problema, i un cop al coll veiem unes excel.lents vistes del Valle de Ara i Bujuaruelo i recordem que la primera ascenció al Vignemale va ser per allà. En un tres i no res arribem al Pic Central, quart tres mil del dia i cinquè en el global de l'excursió. El Pic Central li fa la competència en el Cerbillona per veure quin és el més fàcil.

Un cop al cim, el grup es divideix i uns quants van a fer el Monferrat i uns altres els esperem al Pic Central. Amb una hora (anar i tornar) fan el cim i ens comenten que la cresta és molt aèria, però que per tornar han passat per un camí que passa més per sota de la cresta i que ha sigut més fàcil la tornada que l'anada. Un cop tots junts continuem la baixada fins al coll Lady Lyster i gelera aball. Però abans de començar a baixar el grup del Monferrat amb algun canvi de membres fan el Pitón Carrré i els Chausenques. D'aquesta manera dos membres dels grup (Samuel i Marc) fan els 9 pics de la corona del Vignemale. En total el balanç és inmillorable ja que els que han fet menys tres mils n'han fet 5 i els que més 9, ningú és pot queixar.

Ara si, comencem el descens per una glacera molt mes tova que al matí, un descens rapidíssim i amb poc menys de dues hores arribem de nou al refugi de Bayssellance molt contents. Encara tenim temps per banyar-nos en un llac tot esperant l'hora de sopar. Havent sopat de nou cap al nostre vivac per descansar bé ja que l'endemà ens espera la tornada cap al Pont d'Espagne tot passant de nou pel refugi de les Oulettes i fer una última mirada a la inigualable cara nord del Vignemale.

Arnau, Francesc, Edu, Jordi, Marc, Ramon i Samuel