Surto de casa amb la previsió del temps al cap. De fet tant el cap que si rumio bé millor no sortir... Tot i això m'enfilo cap a Vallter pensant que si més no hauré sortit a passejar i tampoc hauré fet un llarg viatge.
Arribo al revolt d'on surt el cami que mena a la vall de coma de l'orri i veig que la neu arriba amb força fins aquesta cota. Ja sé que faré, provaré de pujar el Pic del Pastuira des d'aquí. Surto del cotxe amb un cel blau, però la brisa que fa a baix la vall ja indica que més amunt això és un vendaval!!! Poso pells i amunt. Després d'una bona estona trec el cap pel coll de Coma de l'Orri. Sort que només hi he tret el cap, perquè sinó amb la ràfega de vent que he enganxat em sembla que hauria anat a parar al golf de Roses. Espero mig ajupit que amaïni el vent, però no es dóna per vençut. Abans ho faig jo. Així que em tapo ben tapat i encaro la carena que mena al Pastuira. Quan ja porta mitja carena decideixo recular. El vent m'empeny massa fort i aquí si em fot daltabaix arribaré al cotxe de cop. Reculo i torno al coll. El vent m'empeny tot i encara portar les pells. M'afanyo a sortir de la trajectòria del vent i començo a esquiar, això si, a plaer vall avall. Arribo al cotxe amb els esquís als peus, un luxe per aquesta vall que no puc repetir ni cada setmana, ni cada any!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada