COMA ERMADA, ROC COLOM I MORT DE L'ESCOLÀ

Coma Emada, Puig de la Llosa, Roques Blanques, Roc Colom i Mort de l'Escolà

Sortida solitària sense masses complicacions excepte la boira, pels extensos plans que hi ha a la dreta de la portella de Mentet i que s'extenen fins als peus del Massís del Canigó. Remunto fins a la portella amb neu bona, sempre assegurada en aquest torrent tot i tingui una orientació més aviat sud però resguardat. Arribo dalt i em trobo amb neu discontínua, força típic, ja que aquests plans estan sotmesos a violentes ventades. La nit passada ha caigut neu granulada, que és prou divertida d'esquiar als pocs trams de baixada que trobo.

La boira no em deixa veure res i penso que enganxar-me a la dreta de la carena serà un bon fil conductor. Tot i això és tant espessa la boira i tant grans les cornises d'aquest sector, que quan me n'adono estic caminant per damunt d'una cornisa fractuada!!! Ràpidament surto, ja que el perill és més que evident. A mesur que avanço em vaig trobant el cims que configuren aquesta carena. Passo pel Coma Ermada, després pel Puig de la Llosa, per les Roques Blanques i finalment pel Roc Colom. Un cop allà la intenció era arribar fins el Costabona, però un inmens núvol, barrejat amb boira em fa desistir. Així que m'acosto fins el Pic del Mort de l'Escolà. Un cop allà llarga tornada fins a Vallter. 

Aquests inmensos plans sempre m'han donat una sensació d'amplitud i solitud com pocs llocs dels que he trepitjat i per més que llargs, fatigosos i cansats, no dic mai que no a una ocasió per repetir-los.


Samuel