Després de l'intent hivernal fallit amb en Maso i la Vane engresco la Gemma, el seu germà i la seva xicota a fer aquesta circular que em va quedar pendent. La desil.lusionant falta de neu d'aquell dia era una espina clavada que havia de treure un dia o altre. Agafem les tendes amb la intenció de dormir als llacs que hi ha al nord-est del Culebras. Sortim en bé dinat i sense presses comencem l'ascenció.
La Jes no està gaire fina i amb penes i treballs arribem a un bon lloc per acampar prop dels llacs. Aquest any tot està molt eixut, hi ha poca aigua, però suficient per cuinar. L'endemà al maí volem pujar, crestejar, fer el cim, passar el "paso del caballo", fer l'altre cim i baixar per la vall de Llauset. No és que sigui molt tros, però el sol és calent i no podem badar. La tenda "quechua" és una nosa a l'esquena dels nostres convidats, potse més pràctic fóra haver agafat dos iglús. Sobretot perquè el vent de dalt la cresta sembla que els faci aixecar el vol. Arribem al "paso de caballo", ens encordem precàriament per donar falsa seguretat i passem sense més problems d'un costat a l'altre. Ara comença la baixada. La calor a les xiruques provoca l'"ira" dels integrants. A mi no m'afecta gaire, però tot i que el flanqueig del llac és força llarg per alguns els "morros"arriben a l'altre costat del llac tot just començar-lo. Bromes a part, arribem al cotxe una mica "escaldofats".
Sortida circular molt recomenable. Queda pendent investigar les valls i paratges que separen aquesta muntanya dels pics Russell...algun dia s'hi haurà d'anar ni que sigui per homenatjar el capellà que els va batejar!!!
Jèssica i Roger, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada