2008 - ISLÀNDIA

9- 23 d'Agost de 2008

D-9 Bcn-Keflavík Airport

D-10 Banys a Blue Lagoon-Reykjavík-Pingvellir-Stori Geysir

D-11 Stori Geysir-Gullfoss-Landmannalaugar-Bláhnúkur (945 m)

D-12 Banys a Landmannalaugar-Seljalandsfoss-Glúfrafoss-Skögafoss-Dyrhólahey-Vík

D-13 Vík-Skaftafel-Svartifoss-Krístinartindar (fins 900 m) -Skaftafel

D-14 Skaftafel-Jökulsárlón-Höfn-Statafell-Hvannagil-Melshorn

D-15 Melshorn-Hallormsstaour-Hengifoss-Seyoisfjörour-Dettifoss-Ásbyrgi

D-16 Ásbyrgi-Hljóoasklettar-Rauohólar-Dettifoss-Húsavik-Reykjahlid

D-17 Reykjahlid-Grjótagjá-Námafjall i sulfats-Volcà Krafla i fals Viti-Pseudocràters de Skútusoir-Vindbelgjarfjall (529 m)

D-18 Balenas a Húsavik-Godafoss-Volcà Hverfjall (452 m)-Akureyri

D-19 Akureyri-Foques a Nestá-Dynjandi Waterfall-Bjargtangar

D-20 Frarets a Bjargtangar (Látrabjarg)-Hraunfossar

D-21 Glymur-Stori Geysir-Banys a Hveravellir

D-22 Hveravellir-Banys a Kerlingarfjöll

D-23 Keflavik Airport-Bcn

Dissabte 9 Bcn-Keflavík Airport

Agafem un vol a mitja nit, que aterra ja diumenge aprop de Reykjavík. El vol ha estat molt plàcid, sobretot tenint en compte que a mi no m'agraden els avions. Quan estàvem arribant, tothom dormia dins l'avió, però jo no, hi he pogut veure una aurora boreal!!! Era de colors verds, molt forts. Li he dit a la Gemma i mica en mica tot l'avió s'ha anat despartant, mirant cap a l'oest per veure aquest espectacle tan fantàstic. Tots no per favor!!! Que l'avió anirà de canto!!! Aquesta aurora boreal promet un viatge ple de sensacions i certament serà així!!!

D-10 Banys a Blue Lagoon-Reykjavík-Pingvellir-Stori Geysir

Ens llevem al voltant de les 9, tot i no haver dormit les 8 hores de rigor, però el lloc tampoc convida a quedar-s'hi gaire més. El paisatge és impresionant, desèrtic, però el que passa és que ahir vam plantar la tenda pràcticament a una rotonda, a 20 minuts amb cotxe de l'aeroport...Eren les 3 del matí quan recolliem el nostre flamant Toyota Yaris "tot terreny" del "rent a car", canvi automàtic, uhhh, i el nostre cansament aconsellava no anar gaire lluny.

Encetem el dia sabent que seran unes vacances amb una agenda apretada. Volem veure molts racons, fer moltes excursions, caminar, pujar cims, així que res millor que començar amb uns banys de relax a la Blue Lagoon, complex turístic però molt acollidor, d'aigües calentes i mineralitzades, d'un blau que penetra fort als ulls, aquesta imatge la conservarem nítida a la retina durant anys!!!

Un cop ben arrugats, dutxats i empolaïnats, marxem direcció Reykjavík, per visitar una mica la ciutat. Ni la Gemma ni jo som grans urbanites, per la qual cosa les ciutats de seguida se'ns fan monòtones. Més encara aquestes ciutats nòrdiques...un pèl repetitives i sense una història arquitectònica molt destacada. Si que els pobles bàrbars i els vikings van deixar el seu llegat, però segurament pel fet d'utilitzar la fusta i ser poblacions de pocs individus dóna com a resultat poc testimoni ocular...més enllà de les fabuloses naus viquíngues, però també cabanyes, llars o construccions religioses... Així que cap a Pingvellir, destí de la primera visita-excursió, on la placa europea i la placa americana es separen, deixant un mini-canyó, que cada any es va aixemplant i que suposa un creixement de l'illa. Rius i cascades d'aigua, en un entorn molt cuidat, amb rutes integrades i ben marcades. Sortim i marxem direcció a "el gueiser" i dic "el" perquè ja no en queden gaires en aquesta terra...Tot i això disfrutem com esclata amb un ritme pautat i regular que deixa perplex...Plantem tenda i a dormir...El dia ha donat per molt, tot comptant que a les 11 de la nit encara es ben clar!!!

D-11 Stori Geysir-Gullfoss-Landmannalaugar-Bláhnúkur (945 m)

 

Després de la primer presa de contacte amb les dimensions de l'illa, amb l'entorn, el clima, les hores de sol, marxem direcció Landmannalaugar, força allunyat de les carreteres principals, però idílic i magnífic entorn. Passem abans per les impressionants cascades de Gullfoss...ara les catarates del Rhin em semblen una resclosa...A Landmannalaugar hi arribem després d'un parell d'hores de conducció per camins sense asfaltar, amb alguns trams dolents, però que podem passar. Arribem i quedem captivats pel lloc. El que podria ser un glaciar amb el seu front, aquí es tradueix a un riu de lava solidificat. Em quedo parat de la semblança i paral.lelisme entre aquest riu de lava, negre, petraficat i encara fumejant amb els glaciars dels alps. Aprofitem per pujar el cim del Bláhnúkur, muntanya de cendra, mirador excepcional. És tard, però el dia és llarg. No pensa el mateix el noi amb qui hem xerrat, doncs després de fer-nos una repassada ha emès el trist veredicte que no arribariem dalt. Bé que és cert que avui no anem amb l'equip de gala...però tampoc sembla una temeritat el que ens proposem fer. Dalt del cim una senyera lligada ens recorda d'on venim. Fem circular i baixem per un altre camí. Al final ha estat bufar i fer ampolles i just quan arribem descarrega una tromba d'aigua!

D-12 Banys a Landmannalaugar-Seljalandsfoss-Glúfrafoss-Skögafoss-Dyrhólahey-Vík

 

Ens llevem amb un sol que esquerda el cap. Avui toca banys. Agafem el banyador i la tovallola i com qui va a la platja anem cap al riu on surt aigua calenta. Oh que bé s'hi està!!! Ja començo a dubtar si el paradís és millor que això! Sota l'aigua hi ha un llit de pedra fina volcànica, que si excaves una mica cada cop trobes més calenta.

Quan jo no ens queda cap part del cos per arrugar, decidim aixecar el campament i marxar. Agafem el cotxe i marxem direcció al sud-est. Després d'un parell d'hores de cami de carro arribem a l'asfalt, on tenim alguna sorpresa amb el fre del cotxe, confusió amb l'embrague...Seguim i agafem la carretera número 1 que dóna la volta a l'illa. Parem a contemplar un parell de cascades, agafem unes sandàlies i marxem cap a la cascada de Glúfrafoss, tancada dins una mena de cavitat de pedra i que s'hi accedeix per l'aigua directament. De tornada passem també per l'espectacular i molt més freqüentada Seljalandfross. El dia assolellat va canviant i amenaça pluja, que ens acaba caient quan som prop de l'inmensa Skökafoss, una cascada realment espectacular. Ens enfilem pel camí de la dreta. Si el dia fos millor potser ens hauriem endut la tenda, ja que aquí surt un sender que enllaçava amb un refugi. Mirem la cascada des de dalt i marxem. Encara abans que es faci fosc, cosa que passa molt tard, parem al far de Dyrhólahey, on veiem un parell de frarets de lluny. Plantem tenda al càming de Vík, no Vic, que per això no haguéssim hagut d'agafar l'avió!!!

D-13 Vík-Skaftafel-Svartifoss-Krístinartindar (fins 900 m) -Skaftafel

 

Avui ens llevem altra vegada amb un sol espectacular. Teníem la intenció que en arribar a Skaftafel, llogar material per pujar el glaciar i fer el cim de l'Havanadalsnúkur, una sortida llarga, 2000 de desnivell. Malauradament quan ens informem a la companyia de guies, ens diuen que aquest any ja s'ha acabat la temporada per pujar-hi, doncs les esquerdes del glaciar ja s'han obert excessivament i és impracticable...Desil.lusió momenània, doncs no passa res, pujarem per la ruta de la cascada basàltica de Svarifoss i anirem direcció el Krístinartindar. En cas de no fer el cim, farem ruta circular per veure el glaciar. El camí es preciós, un altiplà a 700 m sobre el nivell del mar, amb unes vistes molt àmplies. El càmping i l'aparcament són pràcticament arran de mar, així que encara que no fem cim, estem contents de la ruta que fem. Avui dormim al parc natural, a peu de glaciar, o que bé s'està!!!

D-14 Skaftafel-Jökulsárlón-Höfn-Statafell-Hvannagil-Melshorn

 

Ens llevem altre cop amb sol (això no és normal!!!), fem un recorregut que ens porta fins a un petit llac fangós des d'on contemplem el front glaciar. Passem un matí tranquil, que completem amb la visita del llac Jökulsárlón, on floten els icebergs que es desprenen del glaciar i que lentament avancen fins abandonar l'illa i entrar al mar, ja amb dimensions més reduïdes per la fusió. Dinem a peu de llac i observem les primeres foques, que entrant del mar aprofitant les mareas, es deixen fotografiar sense gaires problemes... Amb la planxaa plena marxem cap a Höfn, poble pesquer, pintoresc, però no pas molt diferents dels que ja hem pogut veure abans. Tenim intenció de fer una excursió per les muntanyes de minerals de Hvannagil, des d'on contemplem un "pedraforca" triple. Les vistes no deixen de ser genials i sorprèn la quantitat de territori que tens davant els ulls. Des d'aquí veiem la gran desembocadura d'un riu petit, però que en èpoques de desglaç important, normalment provocat per l'activitat volcànica, arrossega un llit immens de pedra que sense exagerar, sobrepassa els 2 km d'ample. L'excursió, molt solitària i tranquil.la, posa a prova la nostra orientació, tot i que en sortim sense més problema. Agafem el cotxe i seguim la nostra ruta, amb la intenció de donar la volta a l'illa en sentit contrari a les agulles del rellotge. Passem per Melshorn i allà ens desviem per una pista de terra i així evitar alguns fiords. La nit se'ns tira al damunt i acabem plantant la tenda de qualsevol manera, al marge del camí, entre ovelles, clapes de neu i un silenci sepulcral!!!

D-15 Melshorn-Hallormsstaour-Hengifoss-Seyoisfjörour-Dettifoss-Ásbyrgi

Quan ens llevem al matí, ens n'adonem de perquè hem tingut una mica de mal d'esquena, doncs la tenda va quedar bastant tombada...La Gemma tenia por que les ovelles se li tiressin al damunt a mitja nit, però no han fet, tampoc se l'han menjat. Pleguem els trastos, pugem al cotxe i reprenem la ruta cap a les cascades de Hengifoss. La ruta no és molt llarga, passes primer per una cascada que sorgeix d'entre les columnes basàltiques i al fons treu el nas la cascada de Hengifoss, enmig d'unes marcades betes de ferro de color vermell, fenòmen característic d'aquesta zona. Algú s'hi banya, però nosaltres aquí som prudents, doncs de la part superior cauen pedres, que baixen com míssils, no es tracta de tornar a casa amb metralla al damunt. La ruta té grans vistes i quan arribem a baix sorprenem un grup de rens, bé això de sorpendre és un dir, doncs estan dins un tancat!!!

Marxem amb el cotxe i ens apropem a un poble pesquer, Seyoisfjörour, ventós i perdut com tot en aquesta magnífica illa. Mengem una mica, fem un tomb pel poble, ens proveïm de menjar i aigua per primer cop, doncs de roba per marxar no en vam agafar massa, però de provisions sí!!! Els dies comencen a escurçar-se ràpidament. Agafem el cotxe i marxem cap a un altra parc nacional, prop d'Ásbyrgi. Per arribari passem pel "colorado", un gran canyó per on baixa un potent riu, que ofereix algunes cascades impressionants com la Dettifoss, la més cabalosa d'Europa. La veiem al capvespre, però no passa res, doncs demà tenim la intenció de veure-la des de l'altra riba. Arribem al càmping, on ens podem dutxar. Ja hem après a guardar moneda petita, doncs fa falta per tenir aigua calenta!!!

D-16 Ásbyrgi-Hljóoasklettar-Rauohólar-Dettifoss-Húsavik-Reykjahlid

 

Aquesta zona també és parc natural. Engloba pràcticament tot el canyó i des del mateix càmping surten excursions. Nosaltres marxem caminant cap a una zona de cons volcànics, colades basàltiques i boscos de bedoll nans, doncs no creixent massa pel fred i el vent. Admirem les formacions volcàniques, algunes d'elles amb nom propi, ens enfilem cims i contemplem les vistes, ja posades en la riba oposada de la cascada Dettifoss, on ens dirigirem. Agafem el cotxe i per cami de carro, arribem fins el punt més proper. D'allà, baixem caminant fins que ja contemplem la cascada, la més cabalosa d'Europa, que realment impresiona molt. El vespre anterior des de l'altre riba, ja ens va colpir, però avui des d'aquí contemplem la gent petita a l'altre costat i agafem les proporcions del lloc. Aigua i més aigua, marrona i blanca, que baixa dels glaciars del centre de l'illa. Marxem caminant riu amunt fins arribar a una altra cascada més ample però menys alta, més solitària i poc concorreguda.

Reprenem el nostre viatge i ens acostem al poble pesquer de Húsavik. Veiem que aquí fan observació de balenes...això ens atrau i pel pre ens frena. Bé millor anem a caminar a una zona propera a veure si així, tot meditant traïem la targeta de crèdit!!! Parem la tenda a un càmping de Reykjahlid, base de les nostres pròximes excursions durant dos dies. Aquesta és una zona especialment bonica, val la pena quedar-s'hi uns dies.

D-17 Reykjahlid-Grjótagjá-Námafjall i sulfats-Volcà Krafla i fals Viti-Pseudocràters de Skútusoir-Vindbelgjarfjall (529 m)

Ens llevem d'hora, no hi ha temps a perdre i volem veure molts coses. Portem un bon ritme, molt mogut. Avui batem rècords. Marxem primer a veure unes esquerdes per on circula un petit riu d'aigua calenta. S'hi baixa per unes escales, força amagat però molt bonic. "Catem" l'aigua, ui massa freda. Bé no és que sigui freda, és que ara ja estem acostumats a aquests 35-36 graus que fan fàcil entrar-hi. Marxem una mica més avall fins a trobar una cova, on també hi ha un estany d'aigua calenta. Nova "cata", ui massa calenta. La guia excursionista ja avisava, que tot i que aquest petit estany es va refredant cada any, encara està per damunt dels 45 graus i de moment el bany és una mica agoserat. No passa res, la visita al lloc s'ho mereixia.

Marxem cap a les "solfatarras" de Námafjall, on podem veure el fang bullir i una multitud de colors que transformen aquest lloc erm en un tapís, gairebé com un jardí florit. Per veure-ho millor ens enfilem fins a un cim proper i tanquem la ruta fent una circular. Dalt del cim ens trobem amb uns catalans, quina casualitat!!!. Tornem al cotxe i cap a veure les restes del volcà Krafla, que va exclatar fa uns anys i on encara es poden veure grans extensions de lava solidificada fumejant. Fem una ruta per aquí i és realment espectacular. Surt fum de tot arreu i la terra és ben calenta. Es recomana no trepitjar fora del camí, doncs en molts punts tant sols hi ha una "pell" de pedra resseca, que et priva de caure en qualsevol esquerda. El paisatge té un contrast espectacular, doncs on no va arribar la lava, és d'un verd intens. Continuem la ruta i ens apropem al llac Viti. Creiem que ens hi podríem banyar, però anàvem equivocats, el Viti d'aigua calenta és un llac més petit del centre de l'illa. No passa res, ens apropem encara a contemplar els pseudocràters, formacions que semblen cràters però que en realitat són gegants bombolles de fang seques. Per rematar el dia i contemplar una vista impresionant del llac Mývatn, zona per la qual ens hem mogut durant tot el dia, pugem al cim del Vindbelgjarfjall, d'espectaculars vistes. Podem contemplar totes les zones on hem passat el dia, molt satisfets, baixem del cim i tornem al càmping, a dormir...

D-18 Balenas a Húsavik-Godafoss-Volcà Hverfjall (452 m)-Akureyri

Finalment, ens decidim a pagar els 45 euros per barba per marxar amb una vaixell a veure balenes. Tampoc anem tan sovint per aquestes contrades com per fer ara el "tacanyo". Ens apuntem al primer grup, que marxa pels volts de les 8 del matí. Hi ha varies empreses que s'hi dediquen i segurament s'hi gaunyen molt bé la vida. Marxem a tota màquina mar endins. Després d'uns tres quarts d'hora de passar fred a coberta, apaguen motors i el capità comença a buscar senyals. Quan veu una aleta que surt de l'aigua, s'hi llança a tota màquina. Beneït!!! Que no veus que les espantaràs!!! Però després d'una estona amb aquest ritual, m'adono que les altres empreses estan fent el mateix amb els seus vaixells i tot plegat em deprimeix una mica, doncs tots es llancen amb els motors a tot gas perseguint qualsevol rastre. En veiem quatre o cinc, en general penso que l'observació ha estat bastant escadusera...i que no està gaire ben gestionat, doncs no m'imaginava que la forma de procedir fos aquesta..."a por ellas", m'imaginava més aviat una observació silenciosa...

Deixem la costa i ens apropen a les cascades de Godafoss, a peu de carretera principal. Una vegada més impressionants. Per més que avancen els dies aquesta terra no deixa de sorprendren's. Tot seguit i per despedir la zona de Mývatn, pugem al volcà Hverfjall, un immens con volcànic de cendres d'altura considerable. La pujada es fa carregossa, doncs el camí és recte, la cendra i la pedra volcànic fatiguen la marxa, així que arribem dalt ben suats! Bones vistes de l'inmens cràter. Baixem cap al cotxe i completem així l´última excursió del dia, ens dirigim cap Akureyri.

D-19 Akureyri-Foques a Nestá-Dynjandi Waterfall-Bjargtangar

S'estan acabant els dies a l'illa i encara ens queda visitar gran part de l'oest, així que els pròxims tres dies farem més km dels habituals. La mitja per dia ha estat molt baixa, potser entre 50 i 70 km. Perfecte, doncs prefereixo caminar que no anar en cotxe. Ara però la cosa canvia, ja que tenim la intenció d'anar a veure frarets a la part més occidental de l'illa i ens queda força lluny. No tant en línia recte, però ens trobarem un disbarat de fiords, que ens allargaran enormament el camí!!!

Però comencem el matí amb calma, observant foques a prop de Nestá, zones pesqueres del nord. Ens hi estem una bona estona contemplant-les, foques i llops marins. Les veiem relativament aprop, juguen, dormen i es distreuen, però no tenen por de nosaltres doncs estan al seu medi. Potser se'ns fa una mica tard, però tant ens fa, doncs ha valgut la pena. Agafem el cotxe i marxem cap a les cascades Dynjandi Waterfall, molt properes a la zona d'observació de frarets.

Arribem a les cascades a les 10 tocades, són prop de la platja, sopem i valorem dormir aquí mateix. Però Bjargtangar encara és lluny i potser val la pena conduir una bona estona més abans de parar la tenda. La majoria de carreteres d'Islàndia no són asfaltades i els km passen lentament, així que malgrat conduir fins les dues de la nit, encara quedem a una hora de camí. Plantem la tenda a la platja, a mijta nit, quina tranquil.litat i solitud!!!

D-20 Frarets a Bjargtangar (Látrabjarg)-Hraunfossar

Ens llevem al matí amb el soroll del motor d'un parell de cotxes que passen prop de la tenda. Uf, si són les 9 i pico. Ens llevem, esmorzem i marxem cap al a punta Látrabjarg, on esperem veure d'aprop els frarets. És una zona coneguda, així que quan arribem ja trobem alguns cotxes. Sortim caminant en direcció als penya-segats, esperant veure'n. Però passa l'estona i apart de gavians poca cosa més. De lluny algú n'ha vist algun, però ni de bon tros el que prometien les guies, una de les zones de cria més importants del món!!! Fins i tot hi ha qui marxa veient que no apareixen...Nosaltres que no tenim pressa i hem fet molts quilòmetres, no dessistim. Aprofitem per fer una llarga caminada pels penya-segats, fins que de cop comencem a veure com surten dels nius. Resulta que fan al niu a la part superior dels penya-segats, on hi ha terra. Comencen a sortir i ara si que en veiem. Fins i tot quedem parats de lo tranquils i poc porucs que es mostren. Gairebé els podria tocar, es passegen a un parell de metres escassos de nosaltres. Ens hi estem literalment hores, tirant-los fotos, que elegants que són!!!

A la tarda marxem i ens dirigim cap la sud ja de tornada. El camí és llarg, doncs ens toca resseguir cinc o sis fiords ben profunds, això significa cada vegada 10 o 15 quilòmetres terra endins que després s'han de desfer en sentit contrari...i tot per camí de carro!!! Fem parada a les cascades De Hraunfossar, espetaculars no per l'altitud ni el cabal, però si perquè surten com si fossin fonts. Resulta que els capritxos de la natura han disposat una sèrie de capes permeables i impermeables pels efectes volcànics i l'aigua després de recórrer per sota d'elles acaba sortint on hi ha la falla. La llum de tarda i la tranquil.litat del lloc li donen un encant especial.

D-21 Glymur-Stori Geysir-Banys a Hveravellir

S'acaben els dies i volem provar d'anar al centre de l'illa, tèoricament reservada als 4x4, però el nostre Toyota Yaris no té por de res!!! Primer però, aprofitem el matí per fer una caminada fins les cascades de Glymur, les més altes d'Islàndia, d'uns 200 metres d'alt. La caminada és molt distreta, pujant per una riba i baixant per l'altra. Per poc no perdem la guia excursionista, doncs mentre creuem el riu a la part superior just abans de la cascada em cau a l'aigua!!! Avui ja no seria una tragèdia, doncs se'ns acaben els dies i ho hem vist pràcticament tot, però malgrat això no la vull perdre i l'aconsegueixo rescatar! Tirem algunes fotos a la cascada, però no ens apropem al tallat, doncs una relliscada i acabariem fatal. Encara ens queda però travessar el riu per sobre un tronc, quin matí tan distret.

A la tarda passem altre cop pel Geysir i ens hi estem una bona estona contemplant com explota. Després seguim el nostre camí cap al centre de l'illa. És una pista forestal i en mal estat. Bé això de pista forestal és per dir-ho d'alguna manera, doncs no hi ha pas gens de bosc. Comença a gotinejar i la temperatura amenaça de transformar l'aigua en neu!!! Per una vegada i que no serveixi de precedent, noooo! que no tenim cadenes! Són 80 km de mal camí, que preferim fer sense neu!!!

Arribem a Hveravellir, un paratge remot, amb estanys d'aigua calenta, "solfatarras", un petit refugi-hotel i una zona de càmping. Després de caminar una estona, ens cabussem a l'aigua calenta, on esperem que caigui la tarda. Sopem i a dormir, demà ens toca tornar, però ens va cridar l'atenció un rètol de l'estació d'esquí de Kerlingargfjöll, on sortia gent banyant-se dins d'un guèiser?

D-22 Hveravellir-Banys a Kerlingarfjöll

 

Tenim ganes de descobrir aquesta foto, que per més que hi rumiem ens sembla que és falsa, doncs l'aigua surt formant un guèiser només quan bull, per tan aquella gent no podria estar-se banyant en una zona amb bombolles d'aquest tamany...no pot ser, alguna cosa no quadra...però al rètol diu +37º... és a dir d'aigua calenta n'hi deu haver no?

Deixem el cotxe a 10 km de Kerlingarfjöll, ja que no ens atrevim a passar un segon riu cabalós amb el Yaris. Impressiona més que tot la cascada que hi ha aigues avall, doncs si ens marxa el cotxe muntarem un número considerable. A peu si que ens atrevim passar-lo. No és que sigui res de l'altre món, ni el riu ni la cascada, però el Yaris ens ha anat molt bé, tampoc el volem tornar xafat l'últim dia!

Després de caminar aquests 10 km, arribem a l'antiga estació d'esquí, dic antiga perque es veu tot rovellat i abandonat. Xerrem amb un home que si que ens informa que diu amunt hi ha un "hot spring"...així que ens hi dirigim. Quan arribem, tenim una decepció. El que hi ha és una petita bassa quadrada artificial, amb un tub central d'on brolla una deu d'aigua. Es tracta d'una antiga perforació, van trobar aigua i era calena. La van deixar brollar i amb el temps s'hi va construir una petita piscina. Però la deu d'aigua ha perdut força i pel que comprovem també temperatura, doncs malgrat ens hi acabem banyant, estem segurs que abans era molt més calenta, perquè aquesta a 37º no està pas!!!

Tornem de la llarga caminada, agafem el cotxe i enfilem els últims quilòmetres a l'illa, buscant un bon llit per dormir.

D-23 Keflavik Airport-Bcn

Aquesta ha estat la nostra primera nit en un B&B, amb un llit com cal. Hem aprofitat per dutxar-nos, arreglar les maletes i motxilles, ja que tot era un desgavell i contemplar bocabadats el xàfec que ha caigut des d'ahir la tarda fins al matí. Quina sort he hem tingut! El dia més enplujat no hem hagut d'obrir la tenda. Paguem l'estada i marxem. Com a curiositat, ens fan un duplicat en paper de la tarjeta (primer cop que ens hi hem trobat), ja que no tenen terminal per cobrar. És per això, si algú no ho sabia, perquè les lletres i els números de les tarjetes de crèdit tenen relleu!!!

Ens despedim de l'illa, espero tornar-hi algun dia. Marxem amb nostàlgia, doncs aquest quinze dies han estat fantàstics i donem gràcies al temps, que ens ha respectat com no ho haguéssim imaginat, menys en aquestes latituds.

Gemma i Samuel