LA MOLA

 

Anys enrera havia pujat al Montcau des del Coll d'Estanalles amb en Josep Mª, tot sortint a mitja tarda. Però no vam anar a la mola perquè anàvem una mica mal calçats amb les abarques...Així que aprofitant que els pares tenen ganes d'anar-hi i que la meva germana i en Joan s'hi apunten, ens decidim tots plegats amb la Gemma d'anar un diumenge al Vallès, tot visitant Mura, un salt d'aigua molt bonic que hi ha a la riera del fons del poble i pujar aquest cim emblemàtic de les muntanyes vallesanes.

Sortim del Coll d'Estanalles amb moltíssima gent...no hi estem acostumats. Ramats de vaques si, ara aquests ramats de persones no...Enfilem pel camí que tot i no pujar gaire, va serpentejant la carena. Sort que els arbres ens tapen el sol perquè sinó menjariem carn a la brasa. Després d'un parell d'hores arribem al cim de la Mola!!! Boniques vistes, visitem també l'ermita, quatre fotos i a tornar, que per variar el dinar és al cotxe...De tornada passem a veure els Òbits, antics refugis de "pastors" sota una bauma (segurament tingui més història que això que dic) i fem una parada a la Font Flàvia, que per veure hem de destapar el tap!!! Si que la tenen escassa l'aigua per aquí baix!!! Seguim el camí de tornada i arribem a l'hora de dinar al cotxe, bé una mica més tard. Això si encara veiem un parell de llangardaixos!!!

Neus, Jaume, Montse, Joan, Gemma i Samuel.
Fotos Joan Pou.