2010 - ESLOVÈNIA - CROÀCIA

7-21 D'AGOST

D-7 Roda - San Remo

D-8 San Remo - Mestre - Venècia -Mestre

D-9 Venècia - Tolmin - Tolminska Korita - Canoa a Most na Soci Jezzero  - Kobarid

D-10 Kobarid - Krn (2244) - Slap Kozjak - Kobarid

D-11 Canoa riu Soca Kobarid/Tolmin - Kobarid - Slap Boka - Bovec

D-12 Bovec - Slemenova Spica (1909) - Vall Vrata - Slap Pericnik - Bled

D-13 Bled - Vintgar Gorje - Rudno Polje - Spodnje Gorje

D-14 Spodnje Gorje - Rudno Polje - Visevink (2050)- Canoa a Llac Bohinj - Radovlica - Spodnje Gorje

D-15 Spodnje Gorje - Ljubljana - Postojna Cave - Predjama Castle - Portoroz

D-16 Portoroz - Piran (Platja) - Porec - Rovinj

D-17 Rovinj - Pula - Fazana (Platja) - Illa Krk - Baska (Platja)

D-18 Baska - Ljubimer (220) - Baska (Platja) - Plitvicka Jezera

D-19 Plitvicka Jezera - Mojstrana - Krma - Kovinarska Koca (Refugi)

D-20 Kovinarska Koca (Refugi) - Triglav (2864) - Kovinarska Koca (Refugi) - Mestre (Venècia)

D-21 Mestre (Venècia) - Roda

Dissabte-7 Roda - San Remo

Sortim una mica tard, allà les 11 i pensant que xino xano també s'arriba lluny. És però Agost, sinònim de cues a la carretera i França està una mica embussada. Arribem tard a la zona de Nica, un parell d'hotels que teniem ullats ja estan plents i cansats decidim fer uns quilòmetres més, fins a San Remo on trobem lloc a l'Hotel Miramare...Són les 9, toca sopar i dormir perquè ens queda feina per endavant!!!

Diumenge-8 San Remo - Mestre - Venècia - Mestre

Ens llevem el matí, esmorzem com senyors i marxem direcció Venècia. Arribem al migdia ben dinat a Mestre, població més propera a Venècia, busquem l'hotel que ens havia recomanat la meva germana i deixem els trastos. Des de l'Hotel agafant bus ens plantem en 15 minuts a Venècia. Passem la tarda passejant pels carrers, arribem fins la plaça Sant Marc i seguim passejant fins que arriba l'hora de sopar. Pasta i pizza amb vistes al mar, seguim passejant per Venècia fosc i tornem amb el bus de dos quarts d'onze cap a l'Hotel. Dia relaxat.

Dilluns-9 Venècia - Tolmin - Tolminska Korita - Canoa a Most na Soci Jezzero - Kobarid

Entrem ja a Eslovènia per Nova Gorica. Tenim pensat fer la zona del Parc Natural del Triglav primera, després la capital i les coves, baixar cap a les platges, per més tard entrar a Croàcia fer una volta i tornar. Així doncs ens dirigim al Nord resseguint el riu Soca d'aigues color esmeralda!!! Arribem a Tolmin i aprofitant que no falta gaire per dinar fer una petita excursió per les gorges de Tolminska Korita. És un afluent del riu Soca amb unes aigües molt fredes i uns engorjats molt profunds. Després ja que hem pagat, ens abonem a demanar informació i ens donen un mapa de la zona, així que decidim anar a dinar al llac Most na Soci i passar la tarda remant una mica. Ens animem i remem riu amunt les aigües tranquiles del llac fins a Tolmin. Aquí comencem a veure peixos, alguns diuen els rètols que són salmons. Nit de tenda al càmping / tancat de cabres.

Dimarts-10 Kobarid - Krn (2244) - Slap Kozjak - Kobarid

Ens llevem al matí amb ganes de caminar. Ja tenim ullat el primer cim. Sembla proper, tot i ser 2200 sortim d'uns 1100 metres i el veiem molt proper. Error, bé errors. Ens deixem el barret, carreguem poca aigua i ens emportem el fogonet pensant que dinarem dalt. Els núvols però semblen ameneçadors i això fa que pugem ràpid. Arribem dalt amb bones vistes, però creiem que pot ploure i decidim dinar al cotxe. Ens cansem molt i molt, masses hores de caminar mal alimentats i mal beguts...no ens tornarà pas a passar!!! Arribem al cotxe, dinem pasta i a la tarda passejem per Kobarid. Ens informem del riu Soca, quins trams són fàcils de baixar quins no, etc... també ens expliquen que aprop del càmping hi ha unes cascades, així que a última hora de la tarda, ja que no hem caminat prou, anem a veure aquestes cascades i els refugis de la primera guerra mundial.

Dimecres-11 Canoa riu Soca Kobarid/Tolmin - Kobarid - Slap Boka - Bovec

Avui toca canoa. No tenim clar un cop baixat el riu com tornarem, però ahir vam conèixer una parella de vascos que diuen que els carreguen fen autostop a tot arreu!!! Comencem el descens a les 9 del matí. Hem comptat uns 15-16 km de riu i ens han dit que són unes tres hores. És un tram grau I-II i baixa poca aigua. Ens sembla que ens en sortirem. Comencem a baixar abans no es fiquin a l'aigua uan vintena de kayaks i comença l'aventura. Alternem trams amb ràpids amb trams plans, alguns toquem a terra i a cops de cul els aconseguim passar. En general no hi trobem molta dificultat, però l'aigua és l'aigua igual que "mountains are mountains". Passem un parell de trams amb més ràpids, on la canoa es mostra estable. Això si de tan en tan ens entra alguna onada d'aigua. A mig camí parem a buidar-la i continuem. La nostra experiència en rius és zero, bé, la Transegre!!! però ens sembla que quan s'acosten ràpids el millor és remar fort per anar més ràpid que l'aigua en travessar aquests punts. Sembla que funciona i així anem fent fins més avall de Tolmin. Ens banyem una estona, prenem el sol, esperem que s'eixugui la canoa i cap a la una pugem a la carretera per fer dit. La Gemma s'esperarà amb els trastos i a mi em carreguen ràpid però...em diu que em deixa a Tolmin, que no va a Kobarid... i jo ruc que no he tingut temps de dir-li a la Gemma i optimista de mena només se m'ha acudit dir "10 minuts i sóc aquí!!!" A Tolmin em toca fer dit durant almenys 30 minuts fins que un bon senyor em carrega, pobre Gemma deu estar desesperada. Al final em deixa a Kobarid i encara em toca córrer un parell de quilòmetres per la carretera fins arribar on tenim el cotxe. I d'aquí corrent a Tolmin....la Gemma ja es començava a desesperar...

Dinem i enfilem amb el cotxe aigües amunt. Parem a fer l'excursió per veure la cascada de Slap Boka, impressionant. Busquem lloc per dormir i ens creuem amb un argentí i una italiana molt trempats que comparteixen "Apartmanji" amb nosaltres.

Dijous-12 Bovec - Slemenova Spica (1909) - Vall Vrata - Slap Pericnik - Bled

Avui ens llevem, ens despedim dels moteros argentí-italiana i sortim aigues amunt. Farem el Port de Vrsic amb cotxe, d'uns 1600 m d'altitud i 48 paelles entre pujar i baixar. Al coll després de pagar per aparcar, deixem el cotxe i fem una petita excursió fins al pic d'Slemenova Spica, des d'on hi ha unes vistes formidables al Jalovec, segon pic en importància dels Alps julians. Tornem al cotxe, baixem quatre paelles i ens entaulem a dinar en un picnic. Dos ratolins dins el cubell de les escombraries ens fan companyia. A la tarda (perquè sempre anem així, a tope.........) ens endinsem a la vall de Vrata des d'on podem contemplar l'imponent cara nord calcària del Triglav. Abans però hem parat a caminar fins la cascada inferior i superior Slap Pericnik (Slap = cascada). Al fons de la Vall de Vrata surten les rutes més aèries al Trigalv. Ens ho mirem una mica i decidim que el farem per una ruta més senzilla, doncs són molts metres de desnivell amb ferrata des d'aquí i el temps no pinta bé!!! Arribem a Bled i trobem lloc per dormir just abans no comencin les tempestes i la pluja.

Divendres-13 Bled - Vintgar Gorje - Rudno Polje - Spodnje Gorje

Avui, igual que tota la nit dia plujós. És una llàstima, però encara no teniem pensat fer cap excursió gaire llarga. Donem la volta sencera al llac Bled tot caminant sota la pluja. Tirem alguna foto, però esperem que el sol en alguna altra ocasió en aquest viatge ens deixi contemplar aquest bonic paratge com cal... Després ens dirigim cap a les gorges Vintgar, on continuem caminant sota la pluja. Hi entrem per la part superior, després de pifiar-la amb un camí erroni. Les recorrem amunt i avall dos cops (ep que hem pagat eh!!!) i tornem al cotxe. De tant en tant els llamps i els trons ens fan anar més ràpid. Quedem molls, molt molls, així que avui res de càmping tampoc, apartmanji. Anem a parar a casa d'una bona dona molt trempada...

Dissabte-14 Spodnje Gorje - Rudno Polje - Visevink (2050) - Canoa a Llac Bohinj - Radovlica - Spodnje Gorje

El dia anterior li hem comentat que volem anar al Triglav. La dona, ja gran i amb molta saviesa i experiència ens ha dit "don't go to Trigalv, mountains are mountains". Així que fent-li cas, fem una petita excursió a un cim veí, el Visevink, des d'on es prometen bones vistes. Pugem aquest cim des de Rudno Polje i certament fa molt bon dia...potser si que haguéssim pogut fer el Trigav..."casum dena"...

Baixem del cim, algun tros per pistes d'esquí i arribem al cotxe. Enfilem direcció al llac Bohinj, amb un dia canviant. Dinem i planegem una tarda de canoa. Però un cop inflada i ja a l'aigua veiem que el temps poc ens deixarà fer. Tot i això sortim i recorrem una bona part d'aquest llac tranquil i ple de peixos. Quan començen a caure les primeres gotes posem el "turbo" i cap a la riba falta gent. No acaba d'engegar l'aixeta així que encara ens permetem un breu bany en aquestes aigues cristalines...En arribar al cotxe trobem el que sembla una munta d'aparcament...però no s'entén gaire el que diu. Aprofitem la tarda vespre per visitar el centre de Radovlica i la ciutat antiga, molt pintoresc tot... No tenim gaire pressa doncs hem decidit dormir dos dies al mateix lloc, a casa l'entrenyable "iaia". Al vespre ens explica una mica les batalles de la guerra i aprenem alguna cosa més sobre el país...

Diumenge-15 Spodnje Gorje - Ljubljana - Postojna Cave - Predjama Castle - Portoroz

Finalment i en previsió del "nen" de l'oficina de turisme deixem les muntanyes i ens dirigim a la ciutat i a la costa. Definitivament no l'encerta gaire. Ens havia dit "rain all the week" i just després de dir-ho no ens va tornar a ploure en tot el viatge...

Visitiem el centre de Ljubljana, és diumenge i hi ha mercat vora el riu. Passegem amunt i avall, tirem fotos, mirem parades...i finalment marxem direcció Postojna. Hi arribem a l'hora de dinar, muntem la paradeta i dinem abans d'entrar. L'entrada és força cara, però si t'han de portar en tren per dins hi tot.... Les coves en si són boniques, llàstima la degollada d'estalagtites i estalagmites que devien fer, així com els quilòmetres de túnels que van picar artificialment pels trens...en fi, molt turístic. A destacar la gran sala interior, amb capacitat per 10.000 persones. Llàstima que aquesta sala també l'han pavimentat tota.... Aquesta cova quan la van descobrir devia ser una joia!!! Ara és una barreja de Port-Aventura i el tren de la bruixa.... Aprofitem la tarda per anar a veure el Castell de Predjama. Allà topem amb els primers compatriotes coneguts. Coi si és el meu veí!!!. L'Àlex, la seva dona i un amic han vingut a fer canoa al riu Soca!!!
Cap al tard, agafem al cotxe i cap a la costa. Aquí ens costa una mica trobar lloc. Finalment trobem un càmping al qual no tornarem i per respecte no direm el nom. En general a destacar una qualitat més alta als càmpings croats que els eslovens, ja que aquests últims posen una valla a qualsevol terreny i en diuen càmping....

Dilluns-16 Portoroz - Piran (Platja) - Porec - Rovinj

Comencem el dia amb la visita obligada de Piran, població costera eslovena. Ens hi banyem, tot i que les platges no són platges, la sorra no és sorra i l'aigua no és el que sembla. Ai estimada costa brava!!! Continuem el viatge entrant a Croacia. Ens paren a la frontera una bona estona ja que pensen que portem alguna cosa no legal...nosaltres no tenim cap problema que registrin el cotxe, bé de fet aprofitariem per endreçar-lo...Al final però tot queda en res i aconseguim un mapa de carreteres de Croàcia! Merci!!! Visitem les ciutats costeres de Porec i Rovinj, dins la península d'Istra. De Rovinj ens costa sortir...quins carrers, molt bufons però molt confús...Ens allotgem a un Apartmanji molt acollidor.

Dimarts-17 Rovinj - Pula - Fazana (Platja) - Illa Krk - Baska (Platja)

Avui toca quilòmetres. Primer però visitem la ciutat de Pula, amb les seves restes romanes prou importants. De casc antic però preferim Pórec i Rovinj...A mig matí fem camí cap a Fazana, davant les costes de la reserva de les Illes Brijuni. Des del cel (per les fotos) tenen un aspecte apassionant. Des de la costa es perd una mica, però si que trobem la primera "platja". De sorra però res, pedres. Dinem a l'autopista, en una àrea de servei molt senzilla. Ara toca fer quilòmetres. Volem arribar fins a Plitvicka, però quan passem prop de l'illa de Krka no ens podem resistir i prenem el trencant. Travessem un pont amb l'arc de formigó més gran del món (això diuen) i recorrem tota l'illa fins al sud, fins a Baska, bonica població costera. Ens banyem altre cop aquí si que amb una aigua deliciosa i unes pedres arrodonides, com còdols, no punxegudes com el que havíem trobat fins ara... Ens allotgem al càmping, sopem amb la llum de la lluna a un restaurant coster per "quatre duros" i passegem pel casc antic tot escoltant havaneres? La tonada és com les havaneres catalanes...qui s'ho ha copiat de qui??? Nit a càmping genial.

Dimecres-18 Baska - Ljubimer (220) - Baska (Platja) - Plitvicka Jezera

Ens llevem a les 6 del matí. Volem pujar una muntanya que hi ha prop de Baska des d'on esperem tenir bones vistes. Ens emportem el banyador, doncs a l'extrem hi ha una petita cala. Arribem dalt del cim a dos quarts de vuit, esmorzem i contemplem la badía. La vista és impressionant, i les vistes del davant també... Quin lloc. Només hi estarem un dia i mig, però val la pena quedar-s'hi una setmana!!! Ens banyem a una cala tranquila, sols la primera estona. Després contemplem al mar les aletes de dos dofins que van nedant... Arribem de nou a Baska on ens trornem a banyar a la platja. Quin lloc!!! Com que hem matinat el dia es presenta llarg. Així que sortim del poble direcció Plitvicka. Tirem quatre fotos al pont, xerrem amb uns catalans molt trempats que ens donen valuosa informació de la nostra pròxima destinació i comencem a cremar quilòmetres. Arribem a Plitvicka a l'hora de dinar, després de passar una zona de Croàcia on es veuen el senyals de la guerra a totes les façanes...Això va passar fa quatre dies...
Visitem Plitvicka, que s'ha de dir...llacs i llacs i cascades impressionats...quins colors, quins peixos...crec que si existeix el paradís s'hi ha d'assemblar (bé faltaria una petita zona amb neu per fer esquí de muntanya a ratos...).
Dormim al càmping proper en un bungalow molt acollidor.






 









































  

Dijous-19 Plitvicka Jezera - Mojstrana - Krma - Kovinarska Koca (Refugi)

Després de veure aquesta meravella, tornem cap a Eslovènia per acabar de matar les vacances. Ens queden dos dies i no volem deixar de provar l'ascensió al Triglav. Així doncs, comencem a pujar des de Croàcia direcció la Vall de Krma, evitant les autopistes (doncs ja no tenim la pegatina vàlida i tampoc volem comprar-la per dos dies). El temps no sembla molt esperançador. Tampoc l'hora que és. Truquem al refugi Triglavski Dom i no ens contesten. Però cada cop sembla més impossible que poguem arribar fins a Mostrana i fins la vall a una hora raonable per fer les 4-5 hores que separen les valls dels refugis superiors. Comencem a pensar doncs que s'haurà de jugar tot a una carta. Fer tota l'ascensió el divendres 20, dia del meu sant i començar alhora la tornada amb cotxe cap Catalunya. Sembla un pla difíicil, doncs hem llegit que les ascensions pujada i baixada des de la vall, sigui per la ruta que sigui, no baixen de les 11-12 hores...
Arribem a Mosjstrana i l'oficina de turisme està tancada fins les quatre. Decidim pujar amb cotxe per la vall de Krma. Topem de casualitat amb un refugi a peu de pista, demanem si hi ha lloc i si demà s'espera bon temps i un senyor molt amable ens diu que "good". Tot i que només parla alemany és molt trempat. Així doncs decidim quedar-nos a dormir per intentar demà pujar i baixar i tornar tan tros en cotxe com poguem. Marxem a dinar on s'acaba la pista per pendre vistes per l'endemà i passem la tarda gandulejant...sopem dora, a les taules del refugi amb una espelma i manta cortesia del guarda i li diem que demà ens llevem a les 5 del matí...

Divendres-20 Kovinarska Koca (Refugi) - Triglav (2864) - Kovinarska Koca (Refugi) - Mestre (Venècia)

Ens llevem finalment a les 4.45. Ho tenim tot apunt. Agafem els trastos i anem amb cotxe fins el pàrquing. Un cop equipats són les 5:38. Comencem a caminar encara una mica fosc, amb el frontal tot i que al cap de 20 minuts ja fa nosa. Anem pujant sols. Sabem que hi ha un autocar de polonesos que els esperaven ahir el vespre i que segurament s'han quedat a dormir al refugi doncs no han pas arribat. Fins al coll a 2020 no ens creuem amb ningú. El dia s'ha llevat estrellat però en aquest país, de rosada intensa, la boira s'aixeca dora i comença a formar núvols. No ens fiem massa de la previsió del temps del guarda, doncs a part que no ens entenem gaire (alemany-català) recordem les paraules de la "iaia" "mountains are mountains". Així doncs prenem la determinació d'arribar al refugi Dom Planika i allà demanar que tal el temps per acabar d'arribar dalt. Anem a bon ritme. Jo per dins vaig fent números i veig que incloent parades ens podem plantar al cim en menys de 5 hores. Una noia molt amable del refugi ens diu que potser a la tarda pluja, però que ara el matí cap problema. Així que amunt!!! Després de superar els primers trams de "ferrata" arribem al Mali Triglav. D'aquí comencem a carenejar, agafats als cables i passamans i arribem al Triglav amb ullades de sol i amb vista pel costat de la Vall de Vrata. Quin forat 1800 metres més avall!!! Ens fem les fotos i mengem una mica. Hi ha força gent però en cap moment hem trobat les cues que tothom ens havia presagiat. Portàvem arnès i zipper, però s'ha quedat a la motxilla. Penso que, en tot cas, és més útil un cordino de 5-6 metres i dues cintes per anar assegurant-se l'un a l'altre els trams complicats que puguin anar apareixent. Baixem a tota màquina, doncs no volem arribar molt tard. Arribem al refugi abans de les tres i la parella de guardes ens preparen un bon dinar! Ens dutxem i en marxa!! En total pujar i baixar 8 h 52 minuts incloent totes les parades, esmorzar i cim (50 minuts). L'haugéssim volgut fer més a poc a poc, però no hi havia més temps. La tarda ens la passem conduint fins a Mestre (Venècia), on arribem a les 9 del vespre, molt satisfets!!!

Dissabte-21 Mestre (Venècia) - Roda

Avui ens llevem sabent que toca dia a la carretera, 1200 km.
Arribem a les 11 del vespre a Manlleu, cansats, però satisfets i molt contents.

Gemma i Samuel