dissabte, 6 de novembre del 2010

VIA FERRATA OLIANA


Avui va de ferrates!

Fa dies que l'Albert ja m'ha dit que dissabte van a fer la Ferrata d'Oliana. Fa un parell d'anys uns amics hi van anar i ja em van passar unes fotos molt bones. Era qüestió de temps anar-hi doncs. Sortim amb la Gemma una mica justos de temps sabent que hem quedat a les 9 a Súria. Arribem al pàrquing i cap problema, falten en Xevi i una amiga seva o sigui que no anem pas tard. L'Albert ens presenta en Santi que ens l'explica una mica, doncs la feta uns quants cops. Poc després arriben en Xevi i ens presenta la Marta. Ara si que ja hi som tots, o sigui que cap Oliana falta gent!!!

Al cap d'una hora llarga arribem al pàrquing, just a l'entrada del túnel. No és massa bon lloc per trencar, però que hi farem, bé que hem d'aparcar. Comencem tardet, xino xano. Entre que ens equipem i mengem una mica desfila mig país per davant nostre. Amb la panxa plena sortim amunt amb una calor enganxosa, tant com la resina d'aquest bosc de pins...Només d'arribar a l'inici ja veiem que és interessant portar casc. Davant nostre un grup està esgarrapant la canal i ens envia uns quants míssils. Pensem que millor arreglar les discrepàncies al pàrquing que no a cops de roc...jeje. Enfilem amunt quan podem i anem guanyant alçada. De moment no veiem massa el pantà. Després d'uns primers resalts, enfilem uns trams de canals tipu "canal dels ganxos" de Joanetes fins arribar al primer trencant just abans del pont. Anem a l'esquerra i així podem fer l'agulla que té molt bones vistes segons ens promet en Santi. Allà fem alguna foto i tornem a baixar per continuar. Passem el pont, ohhhh quines vistes. A tots ens sembla que bufi l'aire just quan passem, però potser més aviat és que mentre esperes no n'ets conscient i quan ets al mig la brisa et sembla més que brisa.
Continuem amunt per parets molt verticals. No és una ferrata com les que he fet fins ara. La de Centelles i la de Solius tenen poc desnivell, predomina el recorregut horitzontal. En canvi aquesta té força desnivell, bé de fet no parem d'anar amunt!!!

Després del pont i d'un desplom arribem al "pas". Es tracta de passar una cama d'un costat de paret a l'altre paret. Sota nostra una canal que li dóna emoció!!! Passem tots sense problemes i ens plantem a l'últim tram. En Santi té ganes de fer la variant difícil, doncs l'altre ja l'ha fet. Nosaltres també ens fa gràcia i la Marta i la Gemma no hi veuen cap problema. Anem pujant per aquesta variant més difícil fins arribar al petit desplom. És més curt que l'anterior i més fàcil de resoldre, per la qual cosa tampoc ens sembla exageradament difícil. Potser estigui catalogat així perquè el trobes al final quan els braços ja no estan per "tibar". Un cop fet, arribem al llibre de ressenyes (sense bolígraf) i d'aquí fem l'últim tram fins al cim. Tenim ganes de dinar. Durant tota la jornada ens han estat observant voltors afamats. Ara som nosaltres els afamats que comencem a devorar els entrepans...això que també ens vigilen un parell de pit-roig, però a cop d'ull no sembla que tinguin un atac gaire mortífer. Més aviat seran educats i espereran les engrunes quan marxem!

Amb la panxa plena i el rellotge molt avançat, comencem a tirar avall. El primer tram de baixada és prou dret. De fet trobem alguns trams amb cable. Ja a la pujada ha quedat clar que som prudents-prudents, així que si cal, en algun punt, ens lliguem i no passa res!!! Creuem la ferrata i ara baixem direcció oest, sud-oest, per sota una gran paret. D'aquí arribem al cotxe amb una horeta per un camí molt ben marcat. Parem, fem l'última xerrada ara que ja s'ha post el sol i fins el cotxe.

Per acabar el dia, un parell d'entrepans calents a Manresa i a dormir!!!
Bé, almenys la Gemma i jo!!!

Santi, Albert, Marta, Xevi, Gemma i Samuel