PIC DE LES TOSES, COLL ROIG

Avui s'ha reunit l'EQUIPO A.

Després d'una vespre frenètic de trucades amb en Maso, pendents del temps i de què feiem, al final decidim marxar cap a la Cerdanya francesa. En Russi ho té clar "jo hi vaig" i nosaltres amb la neu que ha caigut és impossible dir no! Tenim la intenció de pujar el Pic de Coll Roig Occidental o algun altre d'aquesta llarga carena que s'aixeca a la dreta de Porta i que acaba al Carlit.

L'Edu que ha vingut de Reus no ha pogut dormir gaire, però a les 6:40 ja em passa a buscar. Anem a casa en Maso, pugem a la seva furgo i cap a buscar en Russi!!! Ara ja som quatre. A Ripoll hem quedat amb en Joel que vé directe de Girona, ben encès!!! Aquí ja comencem a veure neu i quan arribem a Ribes, ohhh, el Torreneules com feia anys que no el veiem!!! Em sembla que haurem de buscar llibres en blanc i negre per veure'l així de blanc! Bé, en Russi segurament no li fa falta, ja ho té a la memòria!

Mentre anem pujant el gruix de neu augmenta i dalt la collada de Toses tot fa goig. Mirem amb il.lusió on volem anar després de l'entrevessada de furgo al pàrquing i....pelat!!! On volem anar no és pas el que deu haver nevat. Les parts baixes semblen el cul d'un mico...Canviar és de savis, però tots tenim ganes de descobrir aquesta nova zona, que en Russi i en Maso ja van provar l'any passat. Aixi que baixem cap a Puigcerdà i d'allà direcció Dorres. Després de no encertar-la massa amb els desviaments, al final agafem la pista bona i arribem al pàrquing. Neu a la carretera, uf quanta neu, 100 metres? de llarg és clar... No passa res, en Maso estrena esquís!!! jaja. Certament no hi ha més de 5 cm de neu nova, almenys a 1500...

Calcem esquís i pista amunt. I més amunt i més...fins arribar a un filat. Aquí la neu ja és fonda. Potser hi ha uns 20-30 cm de neu nova, en algunes zones sense base, com riurem baixant. Obrir traça es fa feixuc i això és inmens. El cim es veu lluny, lluny de collons... L'Edu que està més fort que un brau tira una línia recta direcció el cim, posa la directe i la feinada que tenim per seguir-lo i mira que obre traça. Després ens comencem a enfilar una mica i el dia es comença a tapar. Arribem a la portella i tenim les primeres vistes del nord, amb Llanós i els altres dos estanys que hi ha a la vall de Porta. Aquestes parets són prou verticals. D'aquí anem fent carena i el dia es va espatllant. El cim continua sent a pendre pel.... Mirem el mapa i em sembla endevinar que ens queden tres quilòmetres de carena!!! Anem fent fins arribar a una cota d'uns 2700 amb fita. Baixem una mica i finalment arribem a uns 2800, Pic de les Toses segons el mapa alpina, cota sense nom segons mapa francès. Mirem endavant, mirem el cel, mirem l'hora, el Pic de Coll Roig Occidental haurà d'esperar. Potser hi tenim mitja hora bona anar i mitja més tornar, però la boira amenaça en tapar-ho tot i aquí dalt si l'espifiem amb la direcció amb lo gros que és arribarem a les 7 al cotxe!!! Toca girar. Massa tard, boira. Fem el primer tros de la baixada a les palpentes, fins a 2500, llàstima perquè aquí la neu era prou bona. Encarem però encara alguna pala bona fins a 2000, ja sense boira.

Estem tots morts, bé almenys jo. Passada la tanca la baixada ja és cross total. En Maso amb els esquís nous se'n ensurt prou bé i no els matxaca gaire. En Jow ens mostra la tècnica de baixada en camins rocosos i estrets, llàstima que els esquís li han quedat un parell de metres enrera... Amb prou feines ens aguantem drets, però posem la directa i baixem fins al cotxe passant de tot. Deu ni do que dures són les soles, tot i que les de l'Edu semblen paper de vidre...

Sortida de descoberta a una zona de llargs plans i solitud, almenys a l'hivern.

Russi, Maso, Joel, Edu i Samuel.

PIC DE MAIÀ I PIC D'ORTAFÀ

Aquest està sent un any de neu escassa, especialment al Pirineu Oriental. Ha quedat ben nevat almenys sis vegades, però el vent que ha fet després o la calor ho ha fos tot. Resum, com si fóssim al Novembre, no hi ha base... Així doncs amb poques expectatives sortim direcció Puigcerdà. Portem els esquís però també les xiruques. Mentre ens acostem a Puigcerdà i la Gemma intenta trencar el son, vaig rumiant on podriem anar. Penso que a Puyvalador la neu hi està assegurada, però es força lluny...després em conformo amb la vall d'en Garcia o d'Engràcies, penso que també podem arribar fins a Ax...Mentre vaig rumiant arribem al coll de Puymorent i mentre el pic de la Mina és perfectament factible, la vall d'en Garcia està pelada, molt pelada. Desistim i ens dirigim a pas de la Casa. El Pic de la Mina ja l'he pujat aquesta temporada i avui que no anem especialment dora potser valdria la pena parar-se al port d'Envalira i pujar els pics que queden a la dreta. Són el Pic de Maià amb els antenes i el pic d'Ortafà. Sortida ràpida, sembla que hi ha neu suficient i amb la possibilitat de descens directe a Pas de la Casa sempre i quan alguna ànima caritativa ens torni a pujar fins al port d'Envalira a recollir el cotxe!!!

Pugem doncs direcció a les antenes. Les motos de neu tenen per aquí el seu circuit muntat...bé som a Andorra. Arribem al cim de Maià on hi ha les antenes i contemplem el panorama. Andorra no està tan malament de neu. Les pistes de Pas de la Casa tenen un aspecte envejable amb neu contínua arreu. Nosaltres mirem el cim d'Ortafà, lleu baixada traient pells i aprofintant la velocitat que dóna el glaç que aflora. Tornem a posar pells i amunt els 80-90 metres de desnivell que queden. Arribem a l'avantcim just després que ens adelanti una moto de neu...Deixem esquís i caminant per la carena carregada de cornises a l'est nord-est però pelada a l'oest, arribem fins al cim. Des d'aquí es pot veure el refugi de la Portella que hi ha a la vall del riu Sant Josep. Sembla un bon refugi, algun dia hi podem anar a dormir. També em miro el coll que comunica amb Andorra per una eventual transpirinaica amb esquís quan sigui gran!!!

Esmorzem tot i que gairebé és la una del migdia. Traiem pells i avall. Curta baixada amb bona neu fins al pla. Calcem altre cop pells i amunt cap al pic de Maià. Arribem el cim, traiem pells i bona baixada fins el replà tot i que no hi ha base. Aquí ens mirem la pala que surt direcció est cap a la carretera i ens hi llencem. De fet pujant amb el cotxe ja l'haviem vist amb tres traces ben marcades. Bona neu pols, en un descens d'uns 300 metres de desnivell per dues pales directes que ens deixen a peu de carretera, aproximadament  a 2120, just darrera la gasolinera. Fem dit i un francès molt trempat em puja fins al port d'Envalira a buscar el cotxe. Baixo a buscar la Gemma, són les tres del migdia, perfecte!!!

Gemma i Samuel

ROCA DEL CASTELL i SANTA MARIA DE FINESTRES

  

Per Santa Pau, fins a Santa Maria de Finestres i d'aquí a la Roca del Castell

Mentre escric aquestes línies, penso que havíem d'haver pujat també al Puigsallança. Ho havíem mirat al mapa, però un cop allà entre que no anàvem molt dora i que ens ha fet mandra no hi hem pujat. La vista deu ser molt semblant a la que hem tingut des de la Roca del Castell, però direcció oest s'amplia i s'enllaça segurament la serra de Cabrera. amb el Puigsacalm i arriba fins sobre la vall de Bianya... Bé excusa per tornar-hi!!!

Sortim de l'aparcament de Santa Pau que hi ha dins el poble, deixant el cotxe estratègicament a costat de les taules de picnic gràcies a en Jordi, coneixedor de la zona. El camí està indicat amb marques grogues i l'anem seguint tot xerrant. L'entorn és feréstec, fred i cara nord. Trobem algunes masies aterrades i ja fem tractes per arreglar-les...que si això, que si allò... Més amunt entrem al torrent i entre un bosc de faigs ens anem enfilant fins el coll. Hi abunda el boix grèvol, però per la riera no baixa gens d'aigua i tampoc trobem cap exemplar exageradament gran...si algun roure i algun faig. En arribar al coll, on hi ha un oratori molt semblant al de Beget pujant cap al nord direcció al Coll de Malrem o direcció el Comanegre. Tirem amunt direcció a Santa Maria de Finestres. Arribem a dalt i tornem al món!!! Fins ara havíem pujat sols i només ens havíem creuat amb una parella. En canvi a dalt hi ha mercat!!! Una munió de gent. Esmorzem amb vistes al sud i contemplem el Far, el Pla d'Ayats i Cabrera. Ens imaginem que quan siguem dalt de la Roca del Castell també tindrem una bona vista del Pirineu.

Amb la panxa plena fem els últims metres fins dalt. Aquí comença a ser tot una mica aeri, sense ser perillós. Arribem a dalt i ens trobem sols amb un senyor de Girona de 78 anys que encara esquia...que em diguin on he de firmar, vull ser com ell!!! Dalt grans vistes, només tapades a l'oest pel Puigsallança... També hi ha les restes d'una torre del castell. Desfem el camí, ens enfilem a la creu, tornem a l'oratori i cap avall que tenim gana!!! Ruta d'uns 13 km i uns 500 de desnivell per tant molt apte per un matí assolellat!

Mariona. Cesc, Jes, Roger, Jordi, Gemma i Samuel

MONTGARRI I TUC DE BACIVÈR

Escrit per Gemma

6 al 9 de Gener de 2011

7 de Gener. Pujada fins sobre l'estany de Bacivèr. Baixada i excursió fins a Montgarri amb esquís.

Aprofitem el pont per fer una escapadeta a la Vall d’Aran. Ben d’hora al mati, ens dirigim cap al Pla de Beret a veure si podem fer alguna cosa. De moment no sembla fàcil: estem a 11 ºC i el cel està una mica amenaçador. Trenquem a l’Orri i ens decidim per fer el Tuc de Bacivèr. Trobem algun grup més que també té ganes d’aprofitar la poca neu que hi ha. Comencem a pujar i veiem que les vistes i el lloc són preciosos. A darrere ens queda l’Aneto que vam fer fa dos anys encara que no en tinguem constància fotogràfica...

El terreny està bastant trepitjat, raquetes, esquís i xiruques,... Arribem a l’estany de Bacivèr però veiem que cada vegada hi ha menys visibilitat, s’acosten núvols i comença a ploure. Després d’estudiar-ho una mica decidim girar cua.

Un cop a baix, com que encara tenim ganes de seguir amb els esquis posats, decidim anar a Montgarri des de les pistes de Baqueira. El que semblava una passejada d’una horeta acaba sent una excursioneta amb esquis a l’esquena o bé esquiant sobre el fang directament. El temps però ha aguantat força i l’església de Montgarri ens ha agradat. Tornem tant ràpid com podem perquè a 2/4 de 5 la gana ja apreta!

8 de Gener. Tuca Bacivèr

L’endemà encara anem amb l’idea de fer el Bacivèr. Comencem a pujar i el dia pinta millor que ahir. Veiem que ahir vam fer bé de girar cua perquè anàvem per un camí equivocat i a més, la boira estava enganxada. Anem fent xino xano però jo tinc un problema tècnic: tinc conjuntivitis i les ulleres normals a sota les de tempesta se’m claven. Ho solucionem treient els vidres de les de sol i col•locant-los amb esparadrap sobre les ulleres normals. Sense més problemes i, després de corregir el camí inicial, arribem al Tuc de Bacivèr. La visibilitat és molt bona i ens encantem una mica assaborint la visió de les mumtanyes, els blaus i el blanc... Després de les fotos anem tirant avall. La primera baixada és genial! Més avall la neu és bastant dura i aprofitem per practicar els giros amb saltirons.

A la tarda en dirigim cap al refugi de Tavascan a veure en Popi. Ens serveix un sopar per llepar-nos-hi els dits i llavors ens n’anem a dormir.


Quan ens llevem estem disposats a fer alguna excursioneta, però a última hora el temps ens fa desdir. Ja tenim ganes de tornar-hi amb tota la colla!!!

Gemma i Samuel

PEDRA DELS TRES BISBATS, PLA DE LES PASTERES I PUIG ESTELA

Aprofitant que el Pirineu no és que estigui massa nevat, canviem els esquís per les xiruques i ens acostem a fer uns cims propers de casa que amaguen racons molt bonics. Aquesta ruta, que ja he fet amb esquís, és una petita joia!!!. Deixem al cotxe a la pista que puja al Refugi Montserrat, poc després que deixi d'estar pavimentada. D'aquí pugem per la pista per ficar-nos ràpidament al torrent que ja no deixem fins a la portella. Podem contemplar els vistes de tot el Pirineu, des del Pedraforca, passant pel Cadí, el Puillançada i la Tossa d'Alp, Puig Dòrria i Puigmal, Torreneules, Balandrau, Pastuira, Roc Colom i Costabona i fins al Canigó. Pugem cap a la Pedra dels Tres Bisbats, que per confusió pensava que era el Coma d'Olla que està just a l'altre costat del Puig Estela. Arribem dalt i just quan baixem direcció al Senyal dels Àngels o Puig del Pla de les Pasteres, un grup de cinc o sis isards s'escapen davant nostre. Ens afanyem però ja no els veiem més.

Però en Francesc ha vist un refugi de la guerra-post guerra i decidim esmorzar. En acabat continuem fins al cim, on hi arribem i contemplem el mar de núvols que hi ha avui. Per últim ja només ens queda anar al Puig Estela on hem pensat dinar. En arribar a dalt comencen a aixecar-se les boires i els núvols i dinem amb més fred que calor.

Per no tornar pel mateix camí, baixem cap a la carena que va paral.lela al Torrent i a l'alçada dels cotxes intentem baixar pel dret. Però primer els boixos i després arbres més espessos fa que ens haugem de decantar altra cop cap al nord i cap al torrent. Un quart de cinc i al cotxe, bona sortida!!!

Jaume, Tina, Arnau, Albert, Anna, Francesc, Mariona, Gemma i Samuel