dissabte, 28 de maig del 2011

PRAT DE BACIVERS - BASTIMENTS - GRA DE FAJOL

Quedem amb en Roger i la Jes al pàrquing superior de Vallter. Havíem d'anar molt d'hora i al final entre una cosa i l'altre ens posem a caminar gairebé a les onze. Abans de sortir em trobo en Joan de Granollers, quina casualitat. M'explica la ruta, farà una bona caminada solitària!!! Descarregar nervis abans de veure el partit de la Champions!!! Nosaltres marxem direcció la font de la perdiu, fins guanyar el pla que hi ha a la dreta del coll de la geganta. La boira i els núvols cobreixen les cotes baixes, fins potser 1800...però a mesura que passi el dia i apreti la calor aquesta boira voldrà pujar, si la deixen...

Un cop dalt del coll, en Roger i la Jes marxen directe per la carena cap al Bastiments. La Gemma i jo volem fer una mica més de desnivell i decidim anar cap al llac de bacivers i pujar fins el pic del Prat de Bacivers i d'allà per la carena arribar al cim del Bastiments on ens retrobarem. Avui la Gemma està especialment fina i tot i que apreto no la deixo gaire enrera. M'imagino ja que estic corrent l'Olla de Núria...quina emoció...però si quedaré mort! Que pensava quan em vaig apuntar? No em vam tenir prou amb la cursa del Taga? Arribem al Bastiments i la boira ja amença la cota 2400. El Balandrau just treu el nas. Bebem aigua i cap avall. Davant nostre el Gra de Fajol comença a delir-nos. En Roger proposa pujar-lo corrent des del Coll de la Marrana...Jo vaig amb xiruques, amb motxilla gran i amb els macarrons calents a l'esquean, però no li dic pas que no!!!

La Jes esperarà en Roger al coll de la Marrana i per correspondre aquest favor en Roger li promet que tardarà només deu minuts a pujar...Al final crec que han acabat sent 10 minuts pujar i baixar!!! Com tira en Roger. Jo em quedo dalt on espero que arribi la Gemma amb les estovalles parades!

Dinem dalt, mentre la boira continua jugant al nostre voltant i el sol, ullada a ullada, em va rostint els braços. Baixem amb la calma i quan som a vint minuts del cotxe ens estirem una mica a l'herba per trencar el son. Aquí el sol em remata silenciosament..Quan ens aixequem tenim tres isards no pas massa lluny que van pasturant, quina calma, són dos quarts de cinc, marxem cap a casa.

Jèssica, Roger, Gemma i Samuel