PIC D'ÉTANG RÉBENTY

La nostra primera intenció, vist el panorama era anar al Puig de Pam, però quan arribem dalt de la collada, comencem a mirar direcció Porta i anem canviant d'opinió. Retorn als orígens, als d'en Russi: ens n'anem a Ax les thermes!!! Amb cert risc d'allaus per les nevades recents i amb un fred de mil dimonis, també amb l'amenaça del vent, fer el pic d´Étang Rébenty, dalt de l'estació d'esquí d'Ax no sembla una mala idea. La Gemma i jo no hi hem estat mai a l'estació, per tant encara més raó per anar-hi.

Després del túnel de Porta, la neu ja fa acte de presència. A peu de carretera n'hi ha ben bé 40-50 cm. Arribem a Ax i tres quarts del mateix. Dia radiant, fred això sí, amb temperatures a 720 m, Ax les Thermes, al voltant de -12ºC. Pugem fins a pla de Bonsacre a 1400 i allà ens calcem esquís. Travessem l'estació i anem a buscar una pista verda força planera que ens portarà fins a la vall que dóna accés directe al pic. Sembla que tampoc trobarem tanta gent si anem per aquí. No ens hem mirat massa els desnivells, ens ha semblat d'entrada una cosa curta...Però la pista verda se'ns fa llarga, molt llarga...Potser no era tant curta. Llàstima que no sigui una vall verge, la que dóna accés al pic, ja que s'hi han atrevit amb una pista negra just al coll, tallant la cornisa i deixant l'accés al pic en una curta travessia en carena, això si, ventada i vidriada. Però per arribar fins aquí hem de suar fort. La pendent és forta i la neu una mica dura. Els últims metres els fem amb escaleta clavant les dents. Arribo dalt i observo la Gemma i en Russi que s'ha parat a menjar una mica. Un cop tots dalt, marxem per la carena, la Gemma i jo amb grampons i en Russi amb els esquís i ganivetes. Cara amunt va progressant, avall potser serà una altra cosa. Un cop al cim, quatre fotos i marxar corrents. El vent ens escombra i literalment amb dues ventades ens "roba" tota l'escalfor, fins el punt, que per primera vegada experimento que és glaçar-se en pocs segons. El buff, mig humit mig glaçat, se'm enganxa a la cara i se'm glaça a l'instant, com si es petrifiqués. El més curiós és que escolto el soroll que fa al congelar-se i percebo, en un interval de temps molt petit, com queda petrificat. En Russi i la Gemma també tenen molt fred. M'espanto una mica quan veig la punta del nas de la Gemma blanc, no de neu sinó congelat! Avall i a tapar-se fort!!! (l'endemà en Joel i en Dani també s'hi troben amb aquest aire que s'emporta l'escalfor sense demanar permís i el seu dit congelat especialment...que es recuperi!!!)

En Russi treu esquís i posa grampons, per aquí no hi ha altra forma de baixar. Un cop al coll la Gemma ja s'ha recuperat del fred al nas, continuem amb pells fins el punt alt de l'estació i d'allà fem la tornada per pistes, esperant el dinar calent que tenim al cotxe!

Ens haugés agradat treure el mapa i la brúixola dalt del cim, repassar el que ens queda per visitar i parlar del que ja coneixem, però avui la muntanya d'Ax les thermes no ens volia asseguts damunt seu, potser ens ha demanat, bé especialment a en Russi, que la torni a visitar abans no passin 28 anys més...nostàlgia de qui va veure els seus primers girs, de la mà de l'R5 d'en Sanglas.

Russi, Gemma i Samuel