dissabte, 17 de març del 2012

PIC DE L'INFERN


Sembla mentida però no havia fet mai el Pic de l'Infern amb esquís i mira que queda prop de casa. Si que hi havia pujat sense neu, amb neu havia passat per sota però mai havia trobat l'excusa. La setmana passada ja vaig començar a tramar per anar-hi, però la bona previsió i tenint dos dies, valia la pena anar a Andorra. Aquesta setmana en Dani no treballa el dissabte, així que cap a Vallter falta gent!!!

No em sento especialment en forma, últimament no tinc temps d'anar a córrer i això es nota. Tot pensant en la setmana vinent, que tocarà pedalar de valent, vull provar-me a veure que tal. Sortim de la corba del refugi, dos minuts amb esquís a l'esquena i ens els calcem a la pista del xalet. Comencem a pujar forts (bé dins les nostres possibilitats, les feres ens passen igualment). La caldera s'encen i comencem a patir. La neu està prou bé, així que és de bon progressar, un pel tova per l'hora que és. Enfilem els últims metres del coll de la marrana, aquí sí dur doncs no hi ha tocat el sol. Un cop dalt, pells fora i cap aiguols podrits. Baixem i ens descalcem els esquís 50 metres, tornem a posar pells i ara si que a fondre-ho tot! En Dani diu que no em pot atrapar, jo no m'ho crec pas, doncs noto com les puntes dels seus esquís piquen amb els meus. Em fot canya i jo que apreto més. Així arribem a la pala de la dreta del coll. No pugem entre l'Infern i el Freser, sinó que més enllà entre l'Infern i els pics de la Vaca. Un cop dalt ho hem fos tot, tot el que hi havia. Esquís a l'esquena i ara si que toquem de morros a terra. Xino xano fem la carena fins a retrobar l'aresta que mena al cim. Aquest tros no massa ràpid, doncs algun lloc hem de respirar i agafar aire!!!

Dues fotos al cim i tot i que el vent no és molest, menjarem al coll, apunt per baixar esquiant. Un mos, pells fora i avall per una bona neu primavera. No és pasta, és primavera, però un parell d'hores més i aquí ja podrien vendre-hi peix...Arribem al rètol a costat del torrent, posem pells i amunt. No marxem direcció al coll de la marrana sinó que pugem recte amunt a buscar la carena del Bastiments. Aquí si ens quedava alguna reserva d'energia, la fonem. Pells fora i cap al coll de la marrana, baixem per la pala-canal de la dreta i d'aquí a les pistes, on per fi semblem esquiadors!!!

En total 3:45 h inclòs parades, no està pas malament, ara em noto les cames...i en Dani no...


Dani i Samuel