EL TURBÓN

Avui, aprofitant que som a la zona de Benasque, rumiem quina en farem. La possibilitat d'acostar-se a la zona del Neouvielle per fer l'Estaragne s'ha dil.luït un cop vista la qualitat de la neu que vam tenir ahir, tenint en compte a més el llarg viatge de tornada que ens quedaria. Així doncs, el Turbón, que sempre m'ha atret es perfila com una bona opció. Comencem la tarda anterior investigant el punt de sortida. Anem fins el poble de Múria i d'allà prenem la pista fins al zona de Picnic. Des d'allà i amb el que dóna l'ibiza ens enfilem amunt buscant el sender que indica el mapa. Està tot molt poc indicat, bé gens indicat i molt difús. Canviem i busquem per un altre camí i finalment, altre cop cap al poble. Parlem amb un veí (no n'hi ha gaires més, potser 5 o 6) que ens dóna alguna indicació, tot i que diu que només hi ha pujat una vegada i quan era petit, per selvaplana...mentre xerrem però arriben 4 o 5 cotxes de francesos, bregats en mil batalles, dels pirinencs autèntics decidits a pujar-hi. Amb això i les indicacions, retornem a buscar el camí. Després d'un intercanvi d'opinions amb els francesos, pensem que farem com ells, pujant per selvaplana. Ens diu que fa 30 anys hi va venir-hi, se'l veu un nostàlgic...

Dormim tots als cotxes i a les 8 menys 10 els francesos ja surten, mal-llamp se'ns han escapat. Preparem les nostres coses i sortim 15-20 minuts més tard, suficients per ja no divisar-los en aquesta zona boscosa poc indicada. Ens toca seguir els forats que deixen els pals de caminar al terreny i entre això i una mica d'intuïció arribem fins a 1900 on ja s'obre la vall característica de la coma de San Adrián. Ara ja els veiem. Passen dels 60 anys, però aquests francesos qui els atrapa! Van lleugers. Seguim per la vall, força seca i remuntem fins al coll, on n'atrapem dos. D'allà girem a la dreta fins al cim, amb unes vistes fantàstiques, això si que ho havia sentit dir. Començant per la dreta, el glaciar de tempestades, l'Aneto, el Coronas que vam fer ahir, el massís del Perdiguero, el Posets i la cresta d'espadas, el Cotiella...quin mirador i que solitari!

Mengem una mica i decidim tirar avall, doncs no volem anar molt tard. Un cop a 1900 tirem cap al port de Múria, tancant així la circular. El camí al principi no gaire marcat es pot deduïr. Un cop al port, les marques de PR hi ajuden, fins que en un revol agafem un desviament a la dreta marcat amb una X que ens acosta al cotxe directament. Hi arribem un quartet abans que els francesos, que segurament han baixat pel mateix camí, tot i que segurament més curt, també han sortit més tard del cim.

Quan tingui la seva edat vull anar igual de lleuger!!!

Recorregut aproximat, pujada per selvaplana, baixada pel port de la Múria. Fins a 1900 m, camí poc indicat, tant de pujada com de baixada.

Gemma i Samuel