diumenge, 9 de setembre del 2012

PUIG PERIC I PETIT PERIC



La previsió del temps pel cap de setmana era força incerta, amb possibilitat de tempestes arreu, sobretot a les tardes. Veient el panorama, ens sembla que el millor serà marxar només un dia i no massa lluny, doncs ens pot sortir "rana". Cims en tinc alguns de pensats, però d'entrada si al matí el temps és bo, el Puig Peric de 2810 serà l'objectiu. Si al matí quan arribem a la Cerdanya el temps ja s'ha espatllat, el Moixeró i cap a casa. Al final però, arribem fins a Les Angles, amb un sol radiant, cel blau però són les 9 del matí i ja hi ha un minúscul núvol, que ens avisa: m'inflaré i em faré gros i la pluja és qüestió d'hores. Pel tamany que té sembla que fins ben entrada la tarda no ha de ser cap amenaça. Així doncs, motxilles, esmorzar i dinar i amunt. Hem deixat al cotxe just abans de la barrera de la pista de la vall de Lladura (pista en mal estat, no apte per cotxes baixos, que surt dels Angles) i pujarem al refugi de Camporells per aquí. També s'hi pot pujar des de les pistes de Formigueres amb bon camí o ja més lluny des de les Bulloses.

Fem el primer tram d'un quilòmetre llarg fins al refugi de Lladura (cabanya de pastors oberta, amb llar de foc però sense res per dormir, només en cas de mal temps o aixopluc d'hivern). A partir d'aquí marxem per la vall per un sender molt marcat direcció oest, tot remuntant la vall. Al tram final el camí es redreça i arribem fins al voltant de 2200, passant per una cascada, desguàs del llac de camporells. El núvol minúscul ja no és tan minúscul i veient on és el Petit Peric, començo a pensar que potser no hi arribarem...

Girem a l'esquerra direcció les Bulloses sense passar pel refugi de Camporells i quan som sota la pala desitjada del Petit Peric, tombem a la dreta i amunt. Tot i fer-se feixuc arribem dalt que els núvols encara no s'han ajuntat del tot. Veig difícil al Puig Peric, però mentre esperem en Roger i la Jes, la Gemma m'anima que hi pugem en Roger i jo corrent. En aquell moment veig una parella que marxen del Petit Peric direcció est per un camí marcat i corro darrera seu per demanar-los si per allà es baixa directe a Camporells. Bingo!!! Aquest camí, molt adreçat, ens estalviarà temps... així mentre la Gemma i la Jes baixin per aquí en Roger i jo farem el Puig Peric!!!




Encenc la caldera i en Roger em diu que ja hi puc tirar llenya, que bé per darrera a tota màquina. Correm del cim fins al coll en baixada i després en pujada cap al Puig Peric. Aquí posem les curtes i sense parar ens plantem al cim on uns catalans ens fan un foto. Ara toca baixar i atrapar-les. Posem la directe, baixem, coll i pujada altre cop al Petit Peric, bé anem bé, 30 minuts escassos hi hem estat. Ara baixem cap a l'est, itinerari més recomanat per baixar que per pujar, doncs va directe, ja amb vistes al refugi de Camporells on dinarem. El dia es va estobant, això es prepara. Donem la volta al llac, seiem al refugi i dinem. No deixo d'estar pendent del temps, doncs cada cop la cosa pinta pitjor. Acabem de dinar i marxem cap al desguàs del llac i el salt del Porc, per entrar així a la vall de Lladura. Últim avís!!! Ara si que ja podem baixar a tota màquina. A partir d'ara tots els minuts són de regal...ja sentim tronar...i la Gemma ja troba les primeres gotes...




Arribem just a la cabanya quan enceta el ruixat. Ens hi fiquem i esperem que passi una mica, mentre la fem petar. Ens queden 15 minuts fins al cotxe, així que no hi ha pressa, millor sortir quan la cosa amaïni...Quan ens sembla que ha afluixat, capelines i cap al cotxe! Arribo molt content, doncs m'he passat el dia dubtant de si podria fer el Puig Peric, especialment quan des de dalt del Petit Peric els núvols ja no feien gaire goig....Per un moment he pensat que, com em va passar ara fa alguns hiverns, m'hauria de consolar amb el Petit Peric...

Jèssica, Roger, Gemma i Samuel