Arriba la setmana Santa i la previsió del temps és al 50%, dos dies bons, dos dies dolents. Com que són dies de penitència, aquesta proporció em sembla justa, dos dies esquí, dos dies descans-sacrifici. Sense una idea massa clara, i després de descartar els Carros de Foc, doncs amb dos dies ens carreguem el canell de la Gemma, marxem dijous al vespre cap a la zona del Neouvielle, a la boca Nord del Túnel de Bielsa-Aragnouet.
L'endemà al matí, ens posem els esquís a la boca nord del Túnel i anem pujant xino-xano. Tot i que fa molt sol, ha refrescat i ja no és la calor de dies enrera. Després del primer tros encaixonat al riu, les pales s'obren i girem a l'esquerra, tot guanyant cota sense massa esforç. Un petit flanqueig per no perdre cota i ja encarem la pala que porta al coll i d'aquí directe al cim. Fem un mos i ens mirem unes pales a l'altre costat. Sembla que hi pot haver una bona baixada, menys "trillada" que la ruta normal. Ho preguntem a uns "hogareños" i ens diuen que tot i que no hi han baixat, després del llac segur que es puja cap al coll (no el veiem). Així doncs per allargar una mica l'excursió, cap avall!!! Un cop al llac posem pells i pel que es veu l'entrepà no se'ns ha posat gaire bé...la panxa pesa i per remuntar fins el coll anem tocats! Un cop allà pells fora i tornem per la ruta normal, baixant pales de bona neu primavera. La Gemma aprofita per tantejar el canell, avui sense esquís a l'esquena no ha patit tant...
Aprofitem la tarda per pujar a Piau-Engaly i mirar-nos la que serà la nostra ruta de demà. Mapa en mà, anem resseguint l'itinerari. Després acabem d'aprofitar el dia per descobrir racons de la zona d'Aspin i del Tourmalet...Al llac de Payolle sembla una molt bona zona...ja hi tenim un cim ullat!!!
L'endemà al matí, ens posem els esquís a la boca nord del Túnel i anem pujant xino-xano. Tot i que fa molt sol, ha refrescat i ja no és la calor de dies enrera. Després del primer tros encaixonat al riu, les pales s'obren i girem a l'esquerra, tot guanyant cota sense massa esforç. Un petit flanqueig per no perdre cota i ja encarem la pala que porta al coll i d'aquí directe al cim. Fem un mos i ens mirem unes pales a l'altre costat. Sembla que hi pot haver una bona baixada, menys "trillada" que la ruta normal. Ho preguntem a uns "hogareños" i ens diuen que tot i que no hi han baixat, després del llac segur que es puja cap al coll (no el veiem). Així doncs per allargar una mica l'excursió, cap avall!!! Un cop al llac posem pells i pel que es veu l'entrepà no se'ns ha posat gaire bé...la panxa pesa i per remuntar fins el coll anem tocats! Un cop allà pells fora i tornem per la ruta normal, baixant pales de bona neu primavera. La Gemma aprofita per tantejar el canell, avui sense esquís a l'esquena no ha patit tant...
Aprofitem la tarda per pujar a Piau-Engaly i mirar-nos la que serà la nostra ruta de demà. Mapa en mà, anem resseguint l'itinerari. Després acabem d'aprofitar el dia per descobrir racons de la zona d'Aspin i del Tourmalet...Al llac de Payolle sembla una molt bona zona...ja hi tenim un cim ullat!!!
SOUM DES SALETTES, 19 d'Abril
L'endemà sortim del pàrquing superior de Piau, baixem les pistes i posem pells. Molta gent, que pensem que aniran al Soum des Salettes, tot i que a mesura que avança l'excursió la gent es dispersa i perdem la multitud, que ha tirat més cap al sud, directe a un coll. Nosaltres avancem sota les pales del Campbiel i remuntem direcció al coll, xino xano. Arribem al coll i ja veiem al fons el Vignemale...des del cim hi haurà bones vistes. La pala està escombrada pel vent, però aprofitem que més a la dreta s'enfilen les clapes per deixar els esquís tan amunt com es pugui. Després a peu arribem al cim, entre pedres i neu, terreny no gaire apte per fer treballar el canell...Últim pas i arribem a la carena, amb grans vistes des del Mont Perdut, el Cilindre, els Astazú...la Bretxa, Gavarnie...el Vignemale, el Balaïtous...quin mirador. Segurament tingui una posició semblant al Pic de Pimené, que en Jordi va fer a l'estiu i que ja va quedar meravellat de les vistes que tenia...
Després de menjar un parell de brioixos de xocolata tirem avall, agafem els esquís i baixem les pales del coll. Ara no tornem per sota el Campbiel, sinó esquiem fins al fons del riu, per després remuntar uns metres i plantar-nos a la pista plana que torna a la base de l'estació. Bona zona i bones vistes...que ho rematem amb un bany a les termes de Saint Lary, per acabar aparcant la "maggiolina" al llac de Payolle, on ven segur que tornarem!
El diumenge es lleva plujós tal com deia la previsió i l'aprofitem per visitar la Seu de Lleida i fer la volta a l'estany d'Ibars i Vilasana, una bona caminada amb els prismàtics a la mà...ànecs, cigonyes, camallargs, agró roig i agró blanc, i un de nou que hem après avui, el cabussó emplomallat!!!
Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada