diumenge, 8 de febrer del 2015

PIC DE LA PORTELLA BLANCA


Després del llarg episodi de nevades importants, el risc d’allaus és força alt a tot arreu. Tenim ganes de sortir amb els esquís, així que la vall de Campcardós que proposa en Jow sembla una bona opció. Serem colla, ella amb la Núria ja seran per la Cerdanya i nosaltres pujarem l’endemà. Per no repetir pic, en comptes d’anar al Negre d’Envalira, proposo anar al Pic de la Portella o Pic de la Portella blanca, a la dreta de la portella Blanca. És un dels que tenia en ment, ja que volia veure la vall de la Josa des de l’altra costat per veure que tal seria una circular amb esquís semblant a la que vam fer caminant ara fa uns anys.


A última hora tenim la baixa de la Núria i en Jow només ens acompanya un parell d’hores fins al refugi. La Tina avui provarà uns esquís, a veure si li convencen per comprar-los. Tot i la previsió de vent, anem pujant força tranquils per aquesta vall est-oest, força resguardada del vent per pics alts a cada costat. Al refugi, més o menys a un terç d’aquesta fonda vall, en Jow gira per no fer esperar molt la Núria. Nosaltres ens ho agafem en calma i xino xano anem remuntant tots junts fins al fons de la vall i per fi arribem dalt del coll. Són gairebé 10 km per 1200 de desnivell...mal auguri per la baixada...


Un cop al coll venta fort, una mica fort. En Russi puja a peu amb els esquís a la mà. Nosaltres decidim pujar amb grampons i sense esquís, doncs pel poc desnivell que hi ha ho veiem més fàcil així...doncs no tenim ganes que amb una ventada llisquem cap a la vall de la Josa (jo només la volia veure, no caure-hi dins!!!). La Tina que no ha portat grampons es queda el coll, treu pells i baixa a esperar-nos a un lloc on no faci tant vent i fred. La resta amb 10 minuts ens plantem dalt del cim, on en Russi ens espera a sotavento. Tres o quatre fotos ràpides i avall, doncs tot i que les vistes són esplèndides, llàstima del vent que fa que no convidi quedar-s’hi. Un cop al coll calcem esquís i ja amb menys vent comencem la baixada. Fet i fet són tres pales i la resta plans. Trobem bona neu en general, pols bona en una de les tres mini-pales. La resta remem una mica i llisquem l’altra mico (l’home de la mica).

A partir d'aquí ja només queda el "tubogán", és a dir la pista plena de neu que es pot baixar a plaer, o a persecussió (amb en Russi i en Xevi) emulant alguna de les pel.lícules de James Bond...dos metres d'ample de neu, quin joc que poden donar i que bé que ens ho hem passat!!!


Jow, Albert, Xevi, Tina, Russi, Gemma i Samuel

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ohhh!
Quin super bon dia!
Els vídeos de la persecussió segur que quedaran bé :)
Jajaja.

Xevi

tina ha dit...

Que bonic! I que bé poder anar tant ben acompanyats!!! :D

Cristina